Deu motius per tornar-hi
Ja us ho dèiem a la convocatòria: volem convertir la visita a l’assaig de l’Orquestra de la UB (OUB) en una cita anual imperdible! I després d’aquesta última visita, n’estem encara més convençuts. I és que, tal com vam explicar als nostres companys de Nous Formats, la visita a l’assaig de l’OUB és una activitat rodona. En primer lloc, perquè agrada. En segon lloc, perquè és una de les millors ocasions per posar en pràctica el català entre estudiants de mobilitat i estudiants locals i becaris. En tercer lloc, perquè tenim unes col·laboracions fantàstiques (gràcies, Jesús i Magalí!). En quart lloc, perquè aprenem la llengua (el lèxic) del llenguatge musical i dels instruments. En cinquè lloc, perquè és en un horari que va bé a tothom. En sisè lloc, perquè veiem l’Edifici Històric que ja es prepara per Nadal. En setè lloc, perquè tenim el Paranimf de la UB gairebé exclusivament per a nosaltres. En vuitè lloc, perquè coneixem i parlem amb alguns dels instrumentistes de l’OUB. En novè lloc, perquè ensenyem i valorem el patrimoni de la UB amb els estudiants de mobilitat i els locals. I en desè lloc perquè tenim uns amfitrions de luxe: el Carles Gumí, director de l’OUB, i tota la seva orquestra. Us podríem donar deu raons més, però ja en teniu prou, no?
Pavane
En Gumí i companyia preparaven el proper concert de Nadal. De fet, era el primer assaig que feien per a aquest concert, perquè l’agenda de l’OUB està molt i molt plena, aquesta tardor (feia tot just una setmana que havien fet el concert de celebració dels cinquanta anys de la Facultat de Geografia i Història de la UB). I una de les peces que interpretaran serà la famosa Pavane de Fauré, que comença així…
El violí de la Magalí
Una altra de les col·laboracions estel·lars de la vetllada va ser la de la nostra estudiant de coreà i membre activa de la Borsa, la Magalí. La Magalí, a més d’estudiar coreà i fer moltes altres coses, és intèrpret de violí i toca a l’OUB, i ens va venir a parlar del seu instrument i del cos del seu instrument. Sí, del cos, he dit. I és que el violí no només és un instrument que sembla que reprodueixi la veu humana, sinó també el cos; moltes parts de l’instrument tenen nom de parts del cos humà: barbeta o mentonera, costella, celleta, puny, taló, pell, nou… Ah, i el violí no és només un cos, perquè també té ànima. Si voleu conèixer totes les parts del violí, aquí en teniu una fitxa completa del Termcat. Però a més d’oferir-nos les seves explicacions, la Magalí també ens va oferir el seu instrument: després d’haver-lo presentat, va dir si algú volia tocar-lo. I la sorpresa va ser que tenim més intèrprets de violí al CATclub (tot i que encara els falten uns anys d’estudi per poder tocar a l’OUB).
I el piano del Jesús
Encara teníem un altre convidat de luxe: el Jesús, pianista i estudiant d’un màster en interpretació al conservatori del Liceu. El Jesús és de Mèxic i ens va sorprendre a tots amb un català excel·lent. Tot i que hauria estat molt bé, no ens va poder ensenyar en directe l’instrument, però sí que ens va parlar de la seva trajectòria musical i de per què havia triat Barcelona per aprofundir en els seus estudis. El piano no és un instrument d’orquestra, però sí que hi ha concerts per a piano i orquestra; i com que vam parlar amb el Jesús de com ens agradaria fer una activitat amb ell, doncs bé, que potser l’anem a escoltar un dia quan toqui, posem per cas, el Concert per a piano i orquestra núm. 2 de Rakhmàninov.
Fins l’any que ve
Després d’haver fet la prèvia a les escales dels Jardins Soldevila, vam pujar cap al Paranimf. Allà ens hi esperava el Carles Gumí per fer-nos la presentació de l’OUB i per gaudir de la música en directe. Vam tenir una bona estona encara per parlar amb ell i amb altres instrumentistes i per fer fotos i vídeos. Ens va parlar del concert de Nadal i ens va explicar que, si hi volíem anar, estiguéssim atents al dia que surten les invitacions. Però també ens va explicar un secret que, òbviament, no direm aquí. I així es va anar acabant l’assaig. Era tard i tocava retirar. L’any que ve, hi tornem.
Marialba Camacho, becària d’Acollida
Francesc Massana, tècnic d’Acollida