DIA 22
AULA / ROOM 212 | 9 – 11 h
COORDINACIÓ:
Queralt Solé (queraltsole@ub.edu)
Universitat de Barcelona.
Oriol Dueñas (oriolduenas@ub.edu)
Universitat de Barcelona.
Neus Moran (neus.num@gmail.com)
Investigadora independent.
La Taula vol animar a refl exionar sobre els monuments que perviuen en el paisatge i que potser han deixat de tenir el signifi cat original de quan van ser erigits, o bé foren erigits en un context polític i social molt diferent a l’actual. Aquestes circumstàncies poden portar al fet que avui en dia hi hagi monuments mancats de signifi cat, que ningú de la societat s’hi senti representat o bé que s’hagin convertit en la materialització de només una part de la societat, excloent d’altres. S’anima a persones de les més diverses disciplines a participar en la reflexió respecte aquests monuments que s’han heretat i amb els quals no sempre és fàcil prendre una decisió de com actuar al respecte, si es que cal actuar. Unes estàtues o monuments que han monumentalitzat sovint un paisatge i que son indestriables del seu context original, tot i que alhora han tingut una vida pròpia que mereix ser analitzada.
Comunicacions
1. L’estàtua de Josep Tomàs Ventosa i Soler: memòria, esclavitud i identitat nacional a Vilanova i la Geltrú.
Adrià Enríquez Àlvaro. European Univ. Inst.
Gerard Llorens Decesaris. Univ. Pompeu Fabra
2. «El Negrito» de Mataró: record del passat colonial cubà a la capital maresmenca.
Oriol González Moyano. UB
3. Monuments i societats incòmodes: una aproximació a la gestió pública de la simbologia franquista a Catalunya.
Josep Font Sentias. Memorial Democràtic de Catalunya
4. «Caídos». Gestió dels monuments franquistes a Catalunya.
Manel Clemente. UB
5. La pervivència del monument franquista de Tortosa; herència incòmoda o valor patrimonial?
Gemma Domènech i Casadevall; Saida Palou Rubio. Ins. Català de Recerca en Patrimoni Cultural; Univ. Girona
6. Monumentalització a la batalla de l’Ebre: glorificació, reconciliació, antifeixisme i apatia.
Andreu Caralt Giménez. UB
7. Patrimoni esborrat, o com no s’haurien de retirar els monuments franquistes.
Margalida Roig Sureda. Univ. València
8. Herencias incómodas, memoria histórica y exhumaciones: el Monumento a los Caídos de Pamplona.
Juan Carlos Senent Sansegundo. UNED
9. Los monumentos a los caídos por Dios y por España: un legado material muy presente.
Xurxo Ayán. Ins. História Contemporânea; Univ. NOVA, Lisboa.
Sonia Garcia. Arqueòloga independent; O Preguntoiro
10. El Cid Campeador de Buenos Aires, un monumento incómodo en la Argentina del siglo XXI
Fernando Luis Martínez Nespral. Ins. Arte Americano e Inv. Estéticas
“Mario J. Buschiazzo”; FADU, Univ. Buenos Aires
11. La memòria dels invisibilitzats. Roma seripen: el memorial de les víctimes romanies (Roma i Sinti) del nacionalsocialisme a Berlín.
Anabel Carballo Mesa. UB