Legacy Conference' 22

TAULA 21: L’herència del colonialisme Hispà– Francès en el Magreb

DIA 22

AULA / ROOM 210 | 9 – 11 h

COORDINACIÓ:

Jaume Camps Girona (jaume.camps@urv.cat)
Universitat Rovira i Virgili.

 

Rocío Rojas–Marcos Albert (rrojasmarcos@us.es)
Universidad Pablo de Olavide de Sevilla.


Rocío Velasco de Castro (rvelde@unex.es)
Universidad de Extremadura.

La presència espanyola i francesa al Magreb ha marcat el seu esdevenir històric i encara avui trobem vestigis materials i immaterials de la seva influència, amb conseqüències que encara són presents en l’actualitat política, social i cultural, com és la qüestió de les fronteres, la literatura en llengua espanyola o la descolonització fallida del Sàhara.


Les principals línies de debat versaran entorn dels següents eixos:


» Les relacions de veïnatge entre els països magrebins amb les seves velles metròpolis. Una realitat innegable malgrat unes relacions ambivalents i sempre complexes.


» L’evolució del nou estat postcolonial: economia, política, cultura i societat. Com a dia d’avui algunes pràctiques colonials tenen vigència o en quina mesura s’ha optat per la ruptura amb el passat per a afrontar els reptes del present i del futur.


» La literatura magrebina en francès i espanyol. La política cultural de França a través de plataformes tan importants com la Francofonia…, contrasta amb l’actuació d’Espanya al Marroc, però, malgrat les limitacions existents i a l’absència de suport institucional, l’espanyol s’està consolidant com a llengua literària d’alguns autors.


» El patrimoni material i immaterial: el que encara es conserva, el que s’ha destruït, re-signifi cat o simplement abandonat.

 

» Els manuals escolars i el període colonial. Com s’explica la colonització a les noves generacions? Anàlisi d’enfocaments i metodologies emprades.

 

Comunicacions

1. Los libros heredados del Protectorado Español de Marruecos: el patrimonio bibliográfico de la Biblioteca Histórico Militar de Ceuta.
Valeria Aguiar Bobet. UNED-Ceuta


2. El Olvido de Annual en el marco de la crisis hispano-marroquí de 2021.
Jaume Camps Girona. Univ. Rovira i Virgili

 

3. La imagen de la población ifneña a través de la novela española.
José Miguel García Pimentel. Univ. València

 

4. El colonialismo español en Marruecos en los manuales escolares.
David Parra Montserrat; Raúl López Castelló. Univ. València

 

5. Análisis de Un largo sueño de Tánger como fuente de estudio historiológico.
Rocío Rojas-Marcos Albert. Univ. Sevilla

 

6. Reminiscencias coloniales en la literatura contemporánea: una propuesta didáctica.
Rocío Velasco de Castro. Univ. Extremadura

 

7. Galones en las aulas. España en África según las lecciones del Ministerio de Defensa.
Gustau Nerin. UB L’herència del colonialisme Hispà– Francès en el Magreb