DIA 21
AULA / ROOM 212 | 15:30 – 17:30 h
COORDINACIÓ:
Javier Alcalde (jalcaldevi@uoc.edu)
Universitat Oberta de Catalunya.
Enguany es compleixen 135 anys de la publicació de la primera gramàtica de l’esperanto, un idioma destinat a facilitar la comunicació entre les persones i entre els pobles. Desafiant els mals auguris, va sobreviure guerres i persecucions, i ha arribat als nostres dies. És moment de fer balanç del moviment social creat al voltant d’aquesta llengua internacional. Què sabem del moviment esperantista? Quin abast ha tingut? Quins han estat els seus aliats? I els seus oponents? Quina relació ha tingut amb les diferents ideologies i amb altres moviments socials?
Ens interessen recerques situades en diferents moments històrics per poder examinar què ha canviat i què s’ha mantingut constant en el seu conjunt. Essent un fenomen transversal i interdisciplinar, són benvingudes contribucions des de la història intel·lectual i de les idees, la història social i la història del moviment obrer, així com d’altres disciplines de les ciències socials, com la sociologia o l’antropologia.
Comunicacions
1. La implantación del esperanto entre las élites culturales de Teruel.
José Serafín Aldecoa Calvo. Univ. Zaragoza
2. Manuel Maynar Bárnolas: Esperantisto en Zaragozo de la 20-a jarcento.
Héctor Vicente Sánchez. Univ. Zaragoza
3. La diversidad del movimiento esperantista en España hasta la Guerra Civil.
Roberto Garvía Soto. Univ. Carlos III, Madrid
4. Esperanto and Nationalism in the Iberian Peninsula: Spain, Catalonia, and Portugal.
Pilar Requejo de Lamo. Univ. St. Andrews
5. Anacionalismo, esperanto y plasmación de ideales: De los niños austriacos tras la gran guerra.
Eric Macpherson Bailon. Univ. Carlos III, Madrid
6. Esperantistes internacionals a la guerra d’Espanya.
Javier Alcalde Villacampa. Univ. Oberta de Catalunya