DIA 21
AULA / ROOM 211 | 11:30 – 13:30 h
COORDINACIÓ:
Ricard Garcia–Orallo (ricard.garcia@ub.edu)
Universitat de Barcelona.
Durant els darrers temps sembla haver revifat el debat sobre els factors clau que, en el marc capitalista, intervenen en la confi guració, reproducció i renovació de les elits econòmiques i polítiques. Certs economistes i sociòlegs tornen a preguntar-se si els patrimonis heretats materials i immaterials han estat la causa essencial de la desigualtat social i econòmica o si, en un sentit diferent, el mèrit ha demostrat ser una palanca efectiva per a la mobilitat social.
És un bon moment, doncs, per aprofundir en la qüestió amb perspectiva històrica. L’objectiu d’aquesta taula és compartir els esforços empírics més recents que, a la llum de les noves metodologies i eines disponibles, aspiren a detectar continuïtats i ruptures en aspectes com, per exemple, el pes de les herències en els patrimonis personals, la pervivència de determinades famílies entre els grups de poder o el volum dels capitals transmesos entre generacions.
Comunicacions
1. Propiedad y propietarios en la España liberal (1850-1930): una revisión de las fuentes.
Miguel Artola Blanco. Univ. Carlos III, Madrid
2. ¿Herederos o desclasados? A propósito del uso de la memoria entre los hombres de negocios del primer franquismo.
Enrique Faes Díaz. Univ. Complutense, Madrid
3. Cuba y la distinción social en la España del XIX.
José Miguel Hernández Barral. Univ. Complutense, Madrid
4. Una trompa marina i set canaris «en semejantes soledades». El patrimoni de l’elit rural de les Guilleries a principis del segle XIX.
Josep Mas Ferrer. Univ. Girona
5. ¿Hasta dónde llegaba la meritocracia en la Barcelona de XIX?
Jose Miguel Sanjuan Marroquin. UB/ Univ. Oberta de Catalunya
6. La família Bosch de la Jonquera. Patrimoni agrari i influència política.
Lluís Serrano Jiménez. Univ. Girona