TAULA 21: Cerimònies a l’espai públic: la forja d’herències col·lectives en el segle XIX i XX

Les institucions i els col·lectius diversos que conformaven les societats dels segles XIX i XX van trobar en els actes públics cerimonials una forma a través de la qual afi rmar-se, legitimar-se i atribuir valor als seus interessos i aspiracions. En ocasions, van ser un mecanisme formidable de mobilització i vertebració col·lectiva. La tipologia de pràctiques (de culte) que contemplem és múltiple: festes, homenatges, funerals, actes commemoratius i altres esdeveniments públics de naturalesa cerimonial que remeten a la dimensió més simbòlica i ritual de la política, entesa lato sensu. Ens interessen particularment aquelles cerimònies que contenen la voluntat d’articular algun tipus de relació amb el passat des del present, però també aquelles expressions que, sense vincles explícits amb allò ja esdevingut, tenen la vocació d’impressionar les percepcions i les representacions col·lectives amb la fi nalitat d’esdevenir perdurables, de ser part del futur. Assistim, doncs, d’alguna manera, a un joc que ens parla de la relació que les societats mantenen amb el temps i com es dirimeix col·lectivament allò que, considerat un bé, ha d’ésser propiciat, preservat, transmès. En defi nitiva, es tracta d’analitzar les cerimònies com un element clau en la forja d’herències, en la (re)producció de llegats, per tal com entenem que l’atribució de bé col·lectiu i el discerniment dels elements que mereixen supervivència en la vida social, són components clau en la confi guració de les identitats polítiques i culturals.