Coordinadors/es: Jaume Camps Girona, Rocío Rojas-Marcos Albert i Rocío Velasco de Castro
La presència espanyola i francesa al Magreb ha marcat el seu esdevenir històric i encara avui trobem vestigis materials i immaterials de la seva influència, amb conseqüències que encara són presents en l’actualitat política, social i cultural, com és la qüestió de les fronteres, la literatura en llengua espanyola o la descolonització fallida del Sàhara.
Les principals línies de debat versaran entorn dels següents eixos:
» Les relacions de veïnatge entre els països magrebins amb les seves velles metròpolis. Una realitat innegable malgrat unes relacions ambivalents i sempre complexes.
» L’evolució del nou estat postcolonial: economia, política, cultura i societat.
Com a dia d’avui algunes pràctiques colonials tenen vigència o en quina mesura s’ha optat per la ruptura amb el passat per a afrontar els reptes del present i del futur.
» La literatura magrebina en francès i espanyol. La política cultural de França a través de plataformes tan importants com la Francofonia…, contrasta amb l’actuació d’Espanya al Marroc, però, malgrat les limitacions existents i a l’absència de suport institucional, l’espanyol s’està consolidant com a llengua literària d’alguns autors.
» El patrimoni material i immaterial: el que encara es conserva, el que s’ha destruït, re-significat o simplement abandonat.
» Els manuals escolars i el període colonial. Com s’explica la colonització a les noves generacions? Anàlisi d’enfocaments i metodologies emprades.
1. Aguiar Bobet, Valeria (UNED-Ceuta): “Los libros heredados del Protectorado Español de Marruecos: el patrimonio bibliográfico de la Biblioteca Histórico Militar de Ceuta”.
2. Camps Girona, Jaume (Universitat Rovira i Virgili): “El Olvido de Annual en el marco de la crisis hispano-marroquí de 2021”.
3. García Pimentel, José Miguel (Universitat de València): “La imagen de la población ifneña a través de la novela española”.
4. Parra Montserrat, David (Universitat de València); López Castelló, Raúl (Universitat de València): “El colonialismo español en Marruecos en los manuales escolares”.
5. Rojas-Marcos Albert, Rocío (Universidad de Sevilla): “Análisis de Un largo sueño de Tánger como Fuente de estudio historiológico”.
6. Velasco de Castro, Rocío (Universidad de Extremadura): “Reminiscencias coloniales en la literatura contemporánea: una propuesta didáctica”.
7. Nerin, Gustau (Universitat de Barcelona): “Galones en las aulas. España en África según las lecciones del Ministerio de Defensa”.