La Història Contemporània tradicionalment ha posat l’accent en el canvi històric. Certament, es refereix a una època de grans canvis, però no es pot entendre si no es tenen en compte també les continuïtats, les persistències i les herències que s’arrosseguen del passat. Recordades com a benediccions o malediccions, les herències duren més del que pot semblar. No aturen les dinàmiques històriques de canvi, però les condicionen profundament en la mesura que les hi donen forma. Cap individu, col·lectiu o comunitat pot desempallegar-se ràpidament i fàcilment de les seves herències. Tampoc no es poden mantenir per sempre. Atrapats en la història, cadascú viu del seu passat i alhora el porta a les seves espatlles. Per tant, no podem explicar un moment determinat de la història sense tenir en compte els problemes i les possibilitats de solució que venen de lluny.