Ciència il·lustrada

Josefa Barba Gosé. Farmacèutica (1903-2000). Va estudiar Farmàcia i Dret, tot i que el que realment li agradava era la recerca de laboratori. Es va formar a l’Institut de Fisiologia de Barcelona sota la direcció d’August Pi i Sunyer i Jesús M. Bellido, i va presentar la tesi l’any 1930. La Guerra Civil va truncar la seva carrera científica, i, un cop als Estats Units, va passar a dir-se Josefa B. Flexner, pel cognom del marit, Louis Flexner. Junts van formar una de les parelles científiques més famoses de la neurociència. Concretament, la seva recerca es va centrar en l’estudi de la memòria i els processos d’aprenentatge. La rellevància de la tasca que va dur a terme queda demostrada pel fet que arribés a publicar a la revista Science com a primera signant. No obstant això, no va tenir el reconeixement que li corresponia, ja que el seu marit es va emportar la majoria dels mèrits.

Assumpció Català i Poch. Matemàtica i astrònoma (1925-2009). Va ser la primera dona a doctorar-se en Matemàtiques a la UB. L’any 1947, quan va començar els estudis universitaris, hi havia molt poques dones cursant carreres científiques. Posteriorment, en plena postguerra, va elaborar la tesi, que tractava sobre el moviment de les estrelles del disc de la Via Làctia. La seva recerca es va centrar en el camp de l’astronomia de posició, amb el càlcul i la rectificació d’òrbites de cometes, l’observació i el seguiment diari del Sol, i en l’estudi de la dinàmica galàctica i dels sistemes estel·lars. L’any 2009 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi, i el 2016 es va donar el seu nom al telescopi del Centre d’Observació de l’Univers del Montsec (Àger).

Ramon Margalef López. Limnòleg, oceanògraf i ecòleg (1919-2004). És considerat un dels científics més importants del nostre país, ja que va contribuir de manera decisiva a la creació de la ciència ecològica moderna. Es va interessar per diverses qüestions, entre les quals destaca l’estudi dels crustacis i les algues d’aigües continentals, i del fitoplàncton. Un altre aspecte central de la recerca de Margalef va ser el paper dels humans en la biosfera, especialment, l’aplicació que va fer de la teoria de la informació en el funcionament dels ecosistemes. Va ser el primer catedràtic d’Ecologia a Espanya, i la seva trajectòria professional li va valdre molts reconeixements, com ara haver rebut el primer Premi Huntsman (1980), atorgat per l’Institut Bedford d’Oceanografia de Halifax (Canadà) i considerat el Premi Nobel de l’oceanografia, el Premi Nacional d’Investigació Santiago Ramón y Cajal (1984), la Medalla Narcís Monturiol (1983), o el Premi Alexander von Humboldt (Alemanya, 1990), entre d’altres.

Jordi Sabater Pi. Etòleg, primatòleg i antropòleg (1922-2009). Va ser un dels científics catalans més internacionals per les seves aportacions al món de l’etologia, i tot un referent mundial en l’estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d’alguns ocells africans. Es va iniciar tant en el món de l’etologia com de l’antropologia de manera autodidàctica. Pel que fa als aspectes més destacats de la seva recerca, Sabater Pi va descobrir algunes habilitats culturals dels ximpanzés que demostraven el desenvolupament d’una indústria elemental d’elaboració de bastons per part d’aquests animals. També és conegut pel descobriment de la granota gegant (Conraua goliath) a les cascades del riu Mbia i per la captura del rar ocell indicador de la mel cua de lira (Melichneutes robustus). Dins de l’àmbit universitari, va introduir per primera vegada l’assignatura d’Etologia en una universitat espanyola, concretament, la UB. Dels diversos premis i reconeixements que va rebre, destaquen la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic (1996), la Creu de Sant Jordi (2000) i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic (2004). Popularment, és conegut per haver portat al zoo de Barcelona el goril·la albí anomenat Floquet de Neu.