Equip
Direcció i coordinació
Inés Domingo
DIRECTORA ICREA/UB
Dídac Roman
CODIRECTOR UJI
Membres de l’equip
Annalisa Chieli
POSTDOCTORAL UB
2019-
Ana Macarulla
PREDOCTORAL UB
2020-
Manuel Bea
POSTDOCTORAL UJI
2019-2020
Gemma Barreda Usó
POSTDOCTORAL UB
2019-2020
Abigail Jiménez-Franco
POSTDOCTORAL UB 2021-2023
Alfredo Sanchez Hernandez
Predoctoral UJI 2022-2024
Paula García Bustos
PREDOCTORAL UB 2022-2024
Peyman Javadi
UB 2022-2024
Irina Ponomareva
POSTDOCTORAL UB 2022-2024
Col•laboradors
Gustau Aguilella
ARQUEÒLEG SIAP
Francisca Moya
PREDOCTORAL UB
Joan Fullola Isern
PREDOCTORAL UJI
Roger Alcàntara Fors
POSTDOCTORAL UJI
Manuel Bea
PROFESSOR UNIZAR
Advisory Panel
C. Roldán (UV- Materials Science Insitute),
M. Vendrell (UB-Dept. Cristallography and Mineralogy)
J.L. Lerma (UPV-Department of Cartographic Engineering, Geodesy & Photogrammetry)
Mª.A. Zalbidea (UPV-Dept. Conservation and Restoration of Cultural Heritage),
P. Taçon (Griffith University-Place, Evolution and Rock Art Heritage Unit)
S. K. May (University of Adelaide)
M. Gallinaro (Sapienza University of Rome)
Inés Domingo
Professora de Recerca ICREA en la Secció de Prehistòria i Arqueologia (Universitat de Barcelona) des de 2010, i Vicepresidenta del World Archaeological Congress (2017-2023).
A través de la seua posició actual i anteriors en les Universitats de València i Flinders (Austràlia), explora les ‘Arqueologies’ de l’art rupestre des d’un enfocament multidisciplinari. El seu treball en arqueologia li ha valgut una sèrie de premis acadèmics i distincions: Investigadora Associada Honoraria en el Dep. d’Arqueologia a la Flinders University (Austràlia) des de 2009; Premi commemoratiu Blaze O’Connor (WAC, Jordània, 2013); Nomenament honorari com a professora convidada en la Universitat HeTao (Mongòlia Interior, la Xina) (2010); Investigadora honoraria de l’Associació d’Investigació i Protecció d’Art Rupestre de Mongòlia Interior i de l’Acadèmia d’Investigació d’Art Rupestre de Mongòlia Interior (2010) i un Premi extraordinari de doctorat (2006).
Els meus projectes d’investigació actuals tracten de tancar les diferències entre els enfocaments científics i patrimonials en un dels cossos d’art rupestre més extraordinaris d’Europa, guardonat amb l’estatus de Patrimoni Mundial de la UNESCO en 1998: l’art rupestre Llevantí. Directora de nombrosos projectes, tant estatals com internacionals, actualment dirigeix el projecte ERC CoG LArcHer (2018), l’objectiu principal del qual és aconseguir una visió holística d’aquest art mitjançant la combinació d’un enfocament multidisciplinari (Arqueologia, Ciències del Patrimoni, Informàtica i Etnoarqueologia) i un enfocament multiescalar (des del microanàlisi fins a les perspectives del paisatge). Aquestes investigacions l’han portada a dirigir nombroses campanyes tant de prospecció, documentació d’art rupestre com d’excavacions arqueològiques, que s’han plasmat en més d’un centenar de publicacions tant nacionals com internacionals.
Dídac Roman
CODIRECTOR
Doctor en Prehistòria per la Universitat de València, actualment sóc Investigador d’Excel·lència GenT a la Universitat Jaume I de Castelló. Anteriorment he sigut investigador i professor en les Universitats de Barcelona, València i Toulouse. La meua especialitat és l’estudi del Paleolític i el Mesolític de l’Europa occidental a través de la seua cultura material, especialment de la zona Mediterrània. He dirigit excavacions en més d’una desena de jaciments paleolítics i mesolítics al llarg de la Mediterrània peninsular, especialment a les comarques de Castelló. Entre les que estic realitzant actualment destaquen les de la Coveta de la Foia (Vilafranca) o la Cueva del Arco (Cieza). Un altre tema d’investigació és l’art prehistòric, on cal destriar que en els últims anys he co-dirigit alguns dels descobriments més espectaculars d’art rupestre Llevantí de l’àrea mediterrània, com els jaciments de la Volta Espessa i La Ferranda (Vilafranca, Els Ports).
Ana Macarulla
PREDOCTORAL UB
2020-
Durant el màster vaig fer la línia d’especialització de Territori i SIG. En el treball de fi de màster (TFM), becat pel programa Màster+UB 2019-2020 (subvencionat per la UB i el SERP), vaig desenvolupar una aproximació estilística de les figures de suids llevantins basada en l’aplicació d’anàlisis quantitatives i qualitatives a l’estudi de la variació formal.
Actualment, investigadora predoctoral en el Departament de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de la Dra. Inés Domingo.
Manuel Bea
POSTDOCTORAL UJI
2019-2020
La seua investigació actual se centra en l’art rupestre postpaleolític en la conca mediterrània (especialment l’art rupestreLlevantí), l’aplicació de noves tècniques de documentació sobre el patrimoni cultural així com la conservació i difusió de l’art rupestre. La regió del Maestrazgo i Sierra d’Albarracín (Terol) i l’Emirat de Sharjah (EAU) són els principals territoris on realitza la major part dels estudis.
Una definició precisa de l’art rupestre llevantí (temes, fases estilístiques, tècniques, afiliació cronocultural i terminologia utilitzada pels estudiosos) és un dels principals objectius de la seua investigació. Ha publicat més de 140 treballs en contextos nacionals i internacionals, i ha codirigit quatre doctorats en les Universitats de Saragossa i Politècnica de Madrid.
Gemma Barreda Usó
POSTDOCTORAL UB
2019-2020
Doctora en Conservació i Restauració del Patrimoni Historicoartístic, i Llicenciada en Belles arts, en les especialitats de Conservació i Restauració d’Obres d’Art, i Dibuix, per la Universitat Politècnica de València. Especialista en Conservació i Restauració del Patrimoni Historicoartístic. La seua línia d’investigació se centra en la conservació i restauració d’art prehistòric, ha publicat articles i participat en congressos relacionats especialment amb la conservació de pintura rupestre. Va iniciar la seua trajectòria en aquesta àrea en 2004, sota la coordinació de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià amb les intervencions de conservació-restauració dels gravats prehistòrics de la cova “Les Meravelles” (Gandia-València), a la qual van seguir les pintures rupestres de la “Cova*Remígia”, “La Covatina i La Volta Espessa“ (Castelló); “La Sarga” i “Pinós” (Alacant); o “Falfiguera” (València). Així mateix, he participat en la conservació de diferents abrics en territori nacional com en Andalusia, sota la direcció de la Conselleria de Cultura, en el “El Tajo de las Figuras” (Cadis); a Múrcia en els abrics de “Los Grajos”, “La Serreta” (Cieza), o a Catalunya en la restauració de les pintures rupestres de “La Roca dels Moros” de Calapatá en el Museu d’*Arqueologia de Catalunya (MAC). Així com en conservació d’art paleolític en la “Gran Grotte de Arcy-sur-Cure” (França).
També he treballat en altres àrees de la conservació de patrimoni cultural com a investigadora en Projectes I+D en la Universitat Politècnica de València en les pintures murals de Sant Nicolás Obispo i Sant Pere Mártir (València), i com a tècnica de paleontologia en l’Institut Valencià de Cultura (IVCR+i) en la recuperació de fòssils del jaciment de “Sant Antoni de la Vespa” (Morella, Castelló).
Annalisa Chieli
POSTDOCTORAL UB
2019-
Va obtindre un doctorat en ciències químiques seguint el pla d’estudis “Material i mètodes per al medi ambient i la protecció del patrimoni cultural” en el departament de Química, Biologia i Biotecnologia de la Universitat de Perusa (Itàlia), treballant en la comprensió dels processos fotofísics i fotoquímics que causen la descoloració de tres classes de pigments pictòrics fugitius com a laques gerani, pigments a base de cadmi i blau de Prússia.
A més, en el mateix departament, durant el seu primer any de postdoctorat, va treballar en la implementació de la tècnica d’imatge hiperespectral VIS-NIR no invasiva en reflectància i emissió per a l’anàlisi de superfícies pintades en el Centre d’Excel·lència en Metodologies Científiques Aplicades a l’Arqueologia i Art (SMAArt). Durant aquests anys, va participar en diversos accessos transnacionals (MOLAB) dins dels projectes IPERIONCH.IT i IPERIONCH.EU, participant en nombroses campanyes espectroscòpiques analítiques no invasives a Europa entre museus, col·leccions privades, etc., com a membre de l’equip MOLAB a Perusa (Itàlia).
Actualment participa en el projecte ERC LArcHer, en el qual tracta de la investigació científica relacionada amb els múltiples aspectes involucrats en la producció d’art rupestre llevantí: materials, receptes i tècniques pictòriques, i la seua conservació.
Gustau Aguilella Arzo
ARQUEÓLOGO SIAP
Gustau Aguilella Arzo és Llicenciat en Geografia i Història, especialitat en Prehistòria i Arqueologia per la Universitat de València, Màster en Sistemes d’Informació Geogràfica per la Universitat de Girona i AED (Diplomat en Estudis Avançats) per la Universitat Jaume I. Actualment està realitzant la seua Tesi Doctoral en la UNED.
Des de 1997 és arqueòleg en el Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP) de la Diputació de Castelló, i Secretari de Redacció de la revista Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló.
Les seues principals línies d’investigació se centren en la Prehistòria Recent de les comarques de Castelló, des del Neolític fins a la Primera Edat del Ferro, havent dirigit excavacions en assentaments d’aquests períodes, així com en l’aplicació dels SIG en la investigació prehistòrica.
Ha participat com a investigador en diversos projectes d’I+D+i amb la Universitat de Barcelona, l’Institut d’Història del CSIC de Madrid, la Universitat Jaume I o la Universitat de Llèida
És autor de nombrosos articles científics i de divulgació sobre la prehistòria recent de les comarques de Castelló, així com editor científic i coautor d’alguns llibres.
Francisca Moya
PREDOCTORAL UB
Posteriorment vaig estudiar un Màster of Science en The Technology and Analysis of Archaeological Materials en l’Institut d’Arqueologia d’University College London (2016), desenvolupant una anàlisi arqueométrica de pintures rupestres i pigments.
Els resultats de les meues investigacions han estat presentades en congressos i revistes científiques nacionals i internacionals. D’altra banda, he col·laborat en una sèrie de projectes d’investigació en diverses zones de Xile (Projectes Fondecyt 1111063, 3130515, 1100905, 1150776, 11150397, 1200276 entre altres) i actualment duc a terme la meua investigació doctoral a la Universitat de Barcelona desenvolupant un estudi comparatiu de l’art rupestre de caçadors-recol·lectors de l’Holocé del centre-nord de Xile i de Patagònia Central amb el finançament d’una beca doctoral del programa Beques-Xile de ANID.
Mª Antonia Zalbidea
PROFESORA UPV
Ha dirigit 3 tesis doctorals, totes Cum laude. Actualment dirigeix dues tesis doctorals, a destacar: “Anàlisi i protocol d’intervenció per a la conservació de conjunts llevantins de la província de Terol” [becada amb una FPU19/04493 (Departament de Ciències de l’Antiguitat, UNIZAR)
Ha impartit cursos en la Universitat de València (Màster Propi en Anàlisi i Autenticació d’Obres d’Art, , així com nombroses conferències i estades amb la Scuola Superiore della Svizzera Italiana (SUPSI), l’Institut Nacional de BBAA de la Universitat de la República (UdelaR) de l’Uruguai, entre altres.
La seua activitat científica s’ha centrat fonamentalment en l’estudi dels materials pictòrics tant murals-parietals que li han portat a participar en les nombroses publicacions i projectes.
Joan Fullola Isern
PREDOCTORAL UJI
Actualment és investigador predoctoral a la Universitat Jaume I, membre del grup d’investigació Pre-EINA i estudiant de doctorat en la Universitat de Barcelona. Ha sigut coordinador de l’àrea de tecnologia lítica del projecte «La conducta dels Neandertals en l’aprovisionament de recursos i la seua comparació amb la dels humans del Paleolític superior (2) (HAR2016-76760-C3-3-P)”.
El seu camp d’investigació és la tecnologia lítica del Paleolític Superior, incloent l’enfocament de chaîne opératoire i les fractures per impacte de projectils en armadures lítiques.
Les principals investigacions s’han dut a terme en el nord-est de la Península Ibèrica. El Solutrià superior de la Cova de l’Arbreda (Girona, Catalunya) va ser objecte d’estudi durant el seu màster i l’Epimagdalenià del nord del País Valencià és en l’actualitat objecte de les seues investigacions.
La tesi doctoral que està desenvolupant se centra en la comparació entre els sistemes lítics de producció d’armadures de projectils gravetianes i epimagdalenianes. També estudia l’ús d’armadures lítiques (fractures per impacte) i confecció durant aquests dos períodes.
Roger Alcàntara Fors
POSTDOCTORAL UJI
En 2019 vaig defensar la meua tesi doctoral “Contribucions de la microestructura òssia i la biomecànica a les pràctiques de domesticació i ramaderia animal en el Mediterrani Oriental i Occidental (10000-4000 cal BC” supervisada per la Dra. Maria Saña (UAB), el Dr. Josep Fortuny (ICP) i Dr. Miquel Molist (UAB) obtenint la màxima qualificació d’Excel·lent Cum laude. En aquesta tesi vaig treballar en el desenvolupament i aplicació de conceptes biomecànics a l’estudi de les pràctiques de domesticació, ús, mobilitat i maneig d’animals.
Durant el meu període de formació, vaig adquirir els coneixements necessaris per a realitzar anàlisis arqueozoològiques completes (tant en el treball de camp com en el laboratori) i desenvolupar estratègies de mostreig consistents per a l’anàlisi especialitzada d’ADNa, isòtops estables, Zooms i seccions primes. També he participat i dirigit diverses excavacions i prospeccions arqueològiques a Catalunya i l’Iraq.
La meua investigació s’ha centrat en l’estudi de l’ús i la mobilitat dels animals durant el Neolític combinant l’anàlisi arqueozoològica tradicional, la biomecànica, la microestructura òssia i la morfometria geomètrica 2D. Aquests em van proporcionar una experiència única per a desenvolupar i supervisar investigació arqueozoològica multidisciplinària i integrada.
Abigail Jiménez-Franco
POSTDOCTORAL UB
Va obtenir un doctorat en jaciments minerals en el programa de Recursos naturals i Medi Ambient a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Treballant en la comprensió dels processos metalogenètics d’un jaciment d’elements estratègics basat en la cartografia, mineralogia, geoquímica i caracterització isotòpica.
De 2018 a 2020 va realitzar un postdoctorat en la Facultat de Geologia i en l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la Universitat de Barcelona. Treballant en la implementació d’una nova metodologia per a l’estudi de minerals portadors d’elements crítics en la micro i nano-escala, usant una combinació de tècniques cristalogràfiques de HRTEM/FIB/PED. Durant aquests anys, va participar en diversos projectes internacionals de cooperació per al desenvolupament entre universitats de Bolívia-Mèxic i Catalunya.
També va treballar en el projecte europeu H2020 GeMex per a la prospecció de geoquímica de mercuri en zones geotèrmiques EGS, amb espectrometria no destructiva per imatge, en aire, roca i sòls.
Actualment, participa en el projecte ERC LArcHer, en la recerca científica relacionada amb els múltiples aspectes involucrats en la producció d’art rupestre llevantí: materials, receptes i tècniques pictòriques, i la seva conservació.
Alfredo Sanchez Hernandez
Predoctoral UJI 2022-2024
Graduat en Història per la Universitat de Múrcia (2019) i Màster en Prehistòria i Arqueologia per la Universitat de Cantàbria (2021), s’ha especialitzat en Arqueologia espacial i ús de GIS aplicat. Des de finals de 2021 és investigador predoctoral del projecte LArcHer a la Universitat Jaume I (UJI).
Durant els anys de Grau va rebre formació en diferents camps de la disciplina, participant en intervencions arqueològiques de diferents períodes històrics. En 2018 va participar en el projecte “Art rupestre i arqueologia en Los Almadenes (Cieza, Múrcia)” com a tècnic investigador en la documentació digital de l’art esquemàtic del Cañón de Almadenes.
Entre 2019 i 2021 ha treballat en el Instituto Internacional de Investigaciones Prehistóricas de Cantabria (IIIPC) com a becari en el projecte LITOTECA (2019-2020) i com PDI en l’I+D+i MICINN: Neandscapes (2020-2021). Especialitzat en l’aplicació de les eines GIS a l’estudi macroespacial i microespacial del Paleolític, la seua línia de recerca s’ha centrat en els períodes mes antics del Paleolític mitjà i la influència dels canvis paleo-climàtics en poblacions Neandertals.
UB 2022-2024
Graduat en Enginyeria Geomàtica en 2012, Màster en Enginyeria Geomàtica (Geodèsia) aconseguits sent Alumne Distingit de Màster en 2015, i doctorand del programa d’Enginyeria Geomàtica de la UPV des de 2019. Professor de Topografia en la Universitat Islàmica Azad (Iran). Anteriorment va ser director del grup de topografia de la Universitat Islàmica Azad.
Ha participat com a topògraf i supervisor en diversos projectes de construcció a gran escala i ha treballat com a enginyer topògraf ene l municipi de Ardabil en Irán. La major part dels seus estudis i activitats se centren en el camp de la topografia i la monitorització de desplaçaments i deformacions. Les seues recerques se centren en la fotogrametria panoràmica que pretèn ser utilitzada en la monitorització del desplaçament de xarxes geodèsiques.
També ha participat en projectes de documentació històrica. Actualment treballa al projecte LArcHer com a Enginyer Geomàtic.
PREDOCTORAL UB 2022-2024
Graduada en Història (2018) i Màster d’Estudis Avançats i Investigació en Història, especialitat en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia (2019) per la Universitat de Salamanca, en ambdós casos amb una beca del Ministeri d’Educació. En el seu Treball de Fi de Grau i Màster va obtindre la màxima qualificació amb el seu estudi dels gravats parietals en Domingo García (Segòvia, Espanya) i sobre l’anàlisi de la traceologia del gravat paleolític parietal a través de noves metodologies 3D en la cova de Atzurra (Biscaia, País Basc). Compta amb formació i experiència en la restitució fotogramètrica aplicada a l’art parietal paleolític i ha col·laborat en diversos equips d’investigació.
L’any 2021 ha estat membre de projectes de divulgació científica com «PALEOART-3D. Regreso al Pasado», de la Unitat de Cultura Científica de la Universitat de Salamanca.
Actualment forma part de l’equip del projecte ERC «LarcHer» com a investigadora predoctoral en formació en el Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de la Dra. Inés Domingo.
POSTDOCTORAL UB 2022-2024
Irina Ponomareva té un títol d’especialista (5 anys) per la Universitat Estatal de Sant Petersburg (Rússia) amb especialitat en Arqueologia (2013). La seva tesi de grau es va centrar en un estudi comparat de l’art rupestre de Sibèria Oriental i Amèrica del Nord, dirigit pel professor Dmitry Savinov. El 2020, va rebre el títol de doctorat per la Universitat Griffith, Austràlia, per la tesi “Change and Continuity in the Prehistoric Rock Art of East Siberia” dirigida pel Prof. Paul S. C. Taçon i el Prof. Maxime Aubert.
Els interessos de recerca d’Irina Ponomareva inclouen l’art rupestre i l’arqueologia de l’Àsia Central i del Nord, l’etnografia dels pobles siberians, l’antropologia cultural, l’arqueologia de gènere i l’arqueologia i l’art rupestre aborigen australià. Té una gran experiència de camp des del 2009 tant en excavacions arqueològiques com en estudis d’art rupestre i experiència en recerca des del 2008, quan va començar a treballar com a assistent d’investigació a l’Arxiu de l’Acadèmia Russa de Ciències, branca de Sant Petersburg. El 2013-2016 Irina Ponomareva va estar afiliada al Museu d’Antropologia i Etnografia de Pere el Gran a Sant Petersburg, Rússia, Departament d’Amèrica. El 2014-2015, va participar en el projecte de recerca “Petroglyphs of the Lower Amur River and the Ussuri river: historical and cultural context and condition of preservation” finançat pel Russian Humanitarian Science Fund. El 2015, Irina Ponomareva va rebre la beca Young Explorers de la National Geographic Society pel projecte “Pictures on Rocks in the Heart of Siberia”. El 2016-2019, va realitzar un projecte de doctorat a la Universitat Griffith on també va ser adjunta resident el 2020-2022. El 2019-2022, Irina Ponomareva va obtenir una experiència arqueològica substancial a Austràlia treballant com a arqueòloga consultora per a comunitats aborígens de Nova Gal·les del Sud i Queensland.
Actualment Irina Ponomareva és investigadora postdoctoral a la Universitat de Barcelona i treballa per al projecte de l’ERC “LArcHer” sobre el tema “Transicions en l’art rupestre australià” sota la direcció de la Dra. Ines Domingo.