Jaciment: Sant Martí de les Tombetes (St. Esteve de la Sarga, Pallars Jussà).

Campanyes: 1998-2002 i 2013 fins a l’actualitat.

Direcció: Núria Nolasco, Conxi Rodríguez, Olga García (1998-2002), Walter Alegría (2013-2017), Izaskun Ambrosio (2017-2021), Marta Sancho, Isabel Hidalgo (2013-2015), Núria Artigas, Júlia Coso (2016), Pau Falcó (2019) i Júlia Coso (2020-2021).

Descripció:

Es troba situat al llarg de la carena que condueix al turó Lo Grauet, a uns 775m d’alçada, a una de les elevacions que trobem seguint el curs dels meandres del Barranc del Bosc. La carena occidental és la més practicable i es pot accedir a través d’un corriol que condueix fins aquest extrem, protegit per una muralla datada en època romana.

És un assentament rural que ocupa una cronologia des del segle IV d.C fins el segle XIII d.C. El jaciment destaca per tenir una necròpolis, que abasta tota cronologia, situada al voltant d’una esglesiola que va ser construïda amb posterioritat a la fundació del cementiri. Es tracta d’una necròpolis més aviat petita en extensió, però molt important en quant a restes antropològiques, ja que va acollir a molts difunts durant un llarg període de temps i mostra una evolució en quan tipus de ritual, d’enterrament, i de tombes.

S’han identificat estructures d’hàbitat i de producció romanes, tardoantigues i medievals a les carenes sud i est del turó.

Els treballs arqueològics dels últims anys (2013-2017) s’han centrat, sobretot, a la zona on es troba la necròpolis i l’església. Té un llarg període d’ocupació (S. IV-XIII d.C.), segons indica la datació relativa aportada pels materials ceràmics trobats. Dins la seva extensa cronologia s’han identificat dues fases en funció del tipus de ritual funerari i construcció de les tombes.

Primera fase (S. IV-VIII):

Moment fundacional, corresponent a les tombes situades a l’oest de l’església, estan totes alineades, excavades a la roca i presenten una forma rectangular.

Les tombes contenien restes d’aixovar funerari, fet que suggereix el reflex de l’estatus del difunt. Aquest costum funerari de depositar objectes acompanyant al difunt és molt freqüent als cementiris dels segles VI-VII, però es va anar perdent fins arribar a l’austeritat que observem a les necròpolis del s. IX.

Segona fase (S. IX-XIII):

Tombes posteriors a la construcció de l’església situades al seu voltant. Es diferencia de la primera fase en la construcció de les tombes, la majoria estaven construïes i delimitades amb pedres adaptant-se al terreny, tot i que s’ha de destacar la presència de tombes antropomorfes excavades a la roca. L’altra diferència fonamental és l’absència d’objectes associats als difunts, reflectint la igualtat entre els habitats de Sant Martí de les Tombetes, com a conseqüència de la nova doctrina cristiana.

Durant la campanya del 2017 es va localitzar la zona de la necròpolis on, probablement, s’enterraven els infants i que es troba en procés d’estudi.

Durant la campanya del 2018 es va identificar una construcció d’època tardoantiga, la qual tenia una preparació d’Opus Signinum som a paviment. La presència d’aquest element podria estar suggerint la presència d’un espai relacionat amb la litúrgia o el culte de la fundació de la necròpolis (s. IV-V) o d’un espai d’hàbitat d’algun personatge important. De moment, no es poden descartar cap de les hipòtesis anteriors fins que no s’acabi d’excavar aquest espai.

Categories: Intervencions