Ramón i Cajal ha estat un dels científics més brillants de la història del nostre país. Les seves investigacions, reconegudes també en l’àmbit internacional, li van valer per fer-se amb el Nobel de Medicina l’any 1906. Així i tot, les seves aportacions van molt més enllà del camp mèdic, Ramón i Cajal era una persona amb sensibilitat filosòfica, educativa i, fins i tot, artística. Sent coherent amb si mateix i els seus ideals, Cajal va donar exemple, més enllà de com a científic, de sobrietat i austeritat. No va acceptar diverses retribucions econòmiques a la seva persona o demanar, per exemple, que se li reduís el sou quan va considerar que era massa elevat.
Però què aportacions va fer al saber educatiu? Ramón i Cajal va ser el primer científic que va argumentar el mecanisme fisiològic que feia possibles les connexions entre neurones (sinapsis), va defensar la necessitat d’establir una sinergia entre el sistema educatiu i els estudiants (que afavorís a les dues parts), va objectar la variació dels lòbuls i diferents parts del cervell a mesura que passen els anys (demostrant la senzillesa més gran d’aprendre una llengua quan ets petit), va refutar que les neurones formessin part d’una xarxa homogènia (apuntant la seva singularitat i independència) i la necessitat de formar i enfortir les sinapsis un cop s’han creat (per no oblidar el que s’ha après).
A més, en sintonia amb els corrents pedagògiques més avançades del seu temps, va apostar i va recolzar la importància de l’aprenentatge actiu, tant a l’hora d’aprendre hàbits com coneixements.
https://elpais.com/elpais/2018/02/05/ciencia/1517842746_801124.html
El llegat educatiu de Cajal
