Les estructures departamentals tradicionals impedeixen que la investigació i l’educació evolucionin. La universitat i la recerca del futur han de ser interdisciplinàries, segons apunta The Guardian.
Mentre que els grups i centres de recerca comencen a incorporar professionals d’àmbits diversos com a estratègia per desenvolupar investigacions amb major perspectives, les estructures universitàries continuen en la lògica dels coneixements estancs.
Per a Zahir Irani (degà de gestió i dret en la University of Bradford School of Management), “els límits oberts i flexibles probablement seran cada vegada més importants per als acadèmics i estudiants, ja que l’èmfasi dins de les universitats es desplaça de l’estructura a la cooperació. Tothom es beneficia: els investigadors rebran informació, idees i energia més àmplia, el professorat ja no se sentirà exclòs d’activitats d’alt nivell, i els estudiants obtindran experiència i habilitats per formar part de projectes vius”.