No hi ha dubte que podem entendre l’educació com un acte amb “efecte bumerang”. Donar i rebre. Professor i alumne són partícips i coconstructors del coneixement que es forja al llarg de les classes. El coneixement que el professor aporta a l’alumne serà rebut per la societat quan aquest, algun dia, esdevingui expert. És aquí quan la teoria del Do cobra tot el seu sentit: la societat, igual que l’educació, – a través de l’exercici de donar, rebre i retornar – es basa en una interacció beneficiosa entre éssers humans, en la qual es posen en joc diversos factors que van més enllà de l’individualisme i l’interès personal.
No és casual que l’ideòleg d’aquesta teoria, Marcel Mauss, fora familiar i col·laborador de Durkheim qui apostava per un model d’educació que permetés, a partir de la socialització, integrar i aprendre els valors necessaris per viure en comunitat. Amb una visió positiva de l’antropologia humana, aquesta teoria, portada al camp de l’educació (a través de diferents pràctiques com l’aprenentatge / servei o l’ajuda entre iguals) advoca per un perfeccionament moral dels individus (que a partir de la interrelació entre ells i l’afecte creat sorgit del vincle que es deriva del “donar, rebre i retornar”) i se’ls convida a iniciar un camí de perfeccionament moral que ens permet viure i avançar en societat.
El doble Do en l'educació
