L’Institut Universitari del Pròxim Orient Antic (IPOA)
L’existència en el nostre àmbit universitari d’un Institut Interuniversitari d’Estudis del Pròxim Orient Antic ve justificada per la naturalesa mateixa d’aquests estudis, altament especialitzats, fins a nivells molt minoritaris, i extremadament complexos i, d’altra banda, amb unes exigencies de formació lingüística i cultural molt alta. L’Institut pretén obrir nous plans d’estudis i investigació en camps de gran significació en la història de la cultura i que avui generen un gran interès social. Aquests estudis es presenten com el complement i l’especialització científica natural dels plans academics dels departaments de filologia semítica, filologia clàssica, història antiga, lingüística i filosofia teorètica.
L’Institut del Pròxim Orient Antic pretén ser el punt de convergència d’una recerca interdepartamental i interuniversitari que preveu la legislació vigent i els mateixos estatuts de les universitats promotores, i oferir també una sèrie d’ensenyaments, plenament desenvolupats pel que fa als continguts i als mètodes, tot i que pel seu caire complex, minoritari o nou no tenen cabuda en el nostre ordenament acadèmic i que són, tanmateix, indispensables. Juntament amb aquesta tasca estrictament investigadora es pretén complir una funció social i acadèmica inajornable.
En atenció a aquests motius i després de superar el tràmit d’instàncies administratives i controls previst per la Llei de Reforma Universitària (11/1983), l’Institut fou oficialment creat per Decret de la Presidència de la Generalitat de Catalunya de 24 de novembre de 1993.