Centro de Creación Contemporánea de Andalucía, Córdoba.
23.11.2020_14.01.2021
El Programa de Recerca i Producció del C3A consisteix en una estada de sis setmanes en la qual un comissari o comissària convida a sis artistes transdisciplinars a desenvolupar un projecte, podent fer ús dels recursos i instal·lacions pròpies del centre.
Com a part de la meva recerca en curs, he desenvolupat el projecte ‘Porus tècnics’, un projecte site-specific en el qual he aprofundit en alguns dels meus camps d'interès, com les relacions materials que s'estableixen entre cos i arquitectura en l'espai urbà contemporani, mitjançant l'estudi de cas de l'edifici del C3A.
En aquest projecte prenc com a punt de partida l'edifici de Nieto i Sobejano, entenent-ho com un organisme porós, en el qual les infraestructures s'insereixen seguint un patró homogeni que recorre tota una sèrie d'espais buits que envolten els espais interiors del mateix —sòls, sostres i passadissos tènics—. A aquestes infraestructures s'accedeix a través dels porus tècnics, una sèrie de perforacions distribuïdes de manera isòtropa al llarg de totes les superfícies de l'edifici.
Aquest tipus de plantejament infraestructural, així com el fet que el plànol de l'edifici segueixi un patró geomètric autosimilar, combinatori i sense jerarquies espacials, enllaça amb una sèrie de recerques i interessos vinculats amb una certa tradició d'utopies arquitectòniques, com les desenvolupades en els anys 70 pels estudis Archigram, Archizoom o Superstudio, que més tard serien de gran influència en l'arquitectura i la crítica arquitetònica dels 90 i posteriors, en autors com Rem Koolhaas o Martin Pawley.
A partir de l'estudi de l'estructura de l'edifici i dels seus materials—principalment formigó, acer i vidre—, he desenvolupat una instal·lació que consisteix en un sistema modular de conductes que travessa els seus porus, generant un circuit continu que pretén fer visible i corpori el seu disseny infraestructural. A més, com a part d'aquest sistema apareixen també una sèrie de peces que, a partir dels propis materials de l'edifici, proposen altres formes de relacions entre cos i arquitectura a través del so i la veu.
A nivell acústic, el C3A és una estructura molt estanca, ja que les seves superfícies estan compostes per materials molt rígids, densos i llisos i, per tant, molt poc absorbents de so. Com a part de la intervenció he desenvolupat una sèrie de peces —membranes i ressonadors— produïdes en ciment i amb unes propietats acústiques concretes, que emergeixen de les superfícies de l'edificis a manera d'òrgans sensibles al so, plantejant així alternatives a les maneres en què cos i arquitectura s'afecten i es deixen afectar.
En primer lloc, les membranes són superfícies de ciment i fibra de vidre primes i corbes, com a pells arrencades del mur, que actuen com a superfícies difusores interposant-se en les ones estacionàries que es generen en els espais interiors. En segon lloc, els ressonadors —basats en els ressonadors de Helmholtz— són un tipus d'absorbent acústic que consisteix en una cavitat buida que s'obre mitjançant un coll estret. Depenent de les seves dimensions, els ressonadors vibren i absorbeixen una determinada freqüència de so, que dissipen en forma d'energia tèrmica. En aquest cas, cadascun dels ressonadors de ciment està dissenyat per a absorbir una freqüència concreta dins de l'espectre de la veu humana, funcionant a manera de protuberàncies de l'edifici que vibren i es deixen afectar per la veu.
Els resultats de l'estada de recerca i producció s'han formalitzat en l'exposició col·lectiva ‘Vivir-juntos. Una puesta en común de las distancias’, comissariada per Jesús Alcaide, que pot visitar-se del 14 de gener al 4 d'abril 2021 en el C3A.
