Metamètode2. mNactec 2016
Exposició al Museu Nacional de la Ciència i la Técnica de Catalunya. Terrassa, del 17 de març al 5 de juny del 2016
L’exposició mostra els resultats d'una sèrie de trobades, diàlegs i col·laboracions entre artistes i científics, en el marc del projecte d'investigació “MetaMètode: Metodologies compartides i processos artístics en la societat del coneixement”, del grup de recerca Imarte.
La mostra conté nou projectes de diferents artistes que han treballat per trobar estratègies metodològiques d’investigació artística a partir de la interrelació amb altres disciplines. Tots els artistes afronten de diferents maneres les qüestions que afecten directament les nostres formes de vida i de sociabilitat. Per a fer-ho, alguns artistes se serveixen d’experiències científiques per elaborar el seu discurs, i s’interroguen sobre nocions clau com l’ètica, la temporalitat, la matèria o els processos tecnològics; mentre que d’altres han optat per explorar la interacció de les tecnologies com a dispositius d’instal·lacions multimèdia o la creació col·lectiva com a forma de resistència als models culturals i socials basats en la mecànica de l’economia actual.
Avui, en la investigació artística hi conflueixen diversos llenguatges i és un camp d’exploració obert on hi dialoguen diferents coneixements i mirades. El grup de recerca Imarte de la Universitat de Barcelona analitza els canvis que s’han anat produint en la concepció de l’art en la societat del coneixement i fa èmfasi en el procés de transformació de la pràctica artística a través de les noves formes de producció.
Alguns artistes utilitzen experiències científiques per elaborar el seu discurs i s’interroguen sobre temes com la matèria, el temps, l’ètica o els processos tecnològics. Altres exploren la interacció de les tecnologies amb instal·lacions multimèdia. Uns projectes plantegen diferències i límits entre l'observació científica i l'artística i d’altres han compartit programari o han treballat sobre la visualització de dades; també n'hi ha que han aplicat tecnologies d'impressió sobre suports durs i tridimensionals, o que examinen l'abast conceptual de la reproductibilitat. Tots ells parlen de qüestions que afecten la nostra manera de viure.
La naturalesa de l’obra d’art no té un únic centre, és oberta i multidisciplinària, per això el projecte MetaMètode vol reflectir el sentit de processos en moviment, de desplaçaments entre mètodes i conceptes, de canvis i de pluralitat.
Segons paraules de David Casacuberta, professor de Filosofia de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona, “MetaMètode és un projecte especial perquè busca tenir un impacte més enllà de l’obra i el treball de l’artista en qüestió. Així, les obres no són només una peça més en el currículum dels seus artistes, sinó que busquen reflexionar sobre les relacions entre ciència i art i entendre una mica millor en què consisteix fer investigació artística, traspassant les fronteres de la pròpia disciplina”.
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC)
Rambla d’Ègara 270 TERRASSA
Tel. 93 736 89 66 www.mnactec.cat
Horaris: Dimarts a divendres, 9 a 18 h.
Dissabte, diumenge i festius, 10 a 14.30 h.
Mercè Casanovas
MetaPared
L'obra MetaPared consisteix en una paret que no serveix per tancar un espai, sinó que va més enllà de la finalitat per convertir-se en un suport on la ficció-realitat ens transporta a una altra dimensió. Per definició, la 50 paraula meta és la línia que indica el lloc on acaba el recorregut d'una cursa. Si prenem aquesta definició i l'apliquem a la paraula metamètode, podríem dir que estem arribant a la meta o al final de la cerca d'un mètode de recerca. I en aquest sentit literal, MetaPared seria el punt d‟arribada d‟un conjunt d‟investigacions que tenen com a base la impressió digital d‟alta resolució sobre suports no convencionals. En aquest joc d'accepcions que pot adoptar el títol del projecte s'inscriu l'obra que presento. Una obra fruit del procés evolutiu de la investigació duta a terme durant tots aquests anys i que ara introdueix la incisió com a element nou, estretament lligat a la meva formació com a gravadora. Amb aquesta peça, he fet un pas més en la inversió dels papers entre la matriu i el suport. L'escaiola, on he gravat part de la imatge, deixa de ser matriu per convertir-se en suport ella mateixa, i la impressió digital no serà la tinta que es traslladi sobre un paper, com passa a l'estampa, sinó que romandrà a la mateixa matriu , al guix incidit, com a estat final.
Eloi Puig
Serie Alineamients
Aquest projecte vol avaluar la relació entre les formes de coneixement o llenguatges propis de les dues cultures, la ciència i les humanitats, utilitzant el mètode de l'Alineament de Seqüències (propi de la bioinformàtica) a manera de Peer Review, per visualitzar aproximacions al concepte de Tercera Cultura de John Brockman. Un Alineament de Seqüències és una manera de representar i comparar seqüències d'ADN per ressaltar zones de similitud, diferència o desaparició que podrien indicar relacions evolutives entre gens. Els textos que en aquest quader no s'alineen procedeixen de dos autors de referència de cada cultura: Matt Ridley i William Gibson. Han estat seleccionats, respectivament, pel biòleg molecular David Torrents i pel professor de filosofia de la ciència, David Casacuberta.
Cristina Pastó
La pell de la pell
La pell de la pell comença a través del contacte amb el Dr. Antonio Gómez Bolea, professor del Departament de botànica de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, expert en bioindicadors liquènics i biodeteriorament. El Dr. Bolea participa en un projecte de recerca sobre un formigó biològic, concebut per construir façanes vives, amb líquens, molses i altres organismes, patentat pel Grup de Tecnologia d'Estructures de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Durant una sèrie de trobades al laboratori, les seves explicacions em permeten conèixer les característiques bàsiques d'aquests vegetals, l'extraordinària varietat de formes dels quals em revela l'ús del microscopi. A les sortides de camp veig com fan la localització d'espècies, la presa de mostres i com es treballa després al laboratori amb lupes i microscopis de gran precisió. També aprenc la importància dels reactius per conèixer els elements químics i distingir-ne les espècies i els seus components.
Adverteixo la importància de l'ús de les cromatografies per saber les substàncies químiques que conformen cada tipus de líquen. La cromatografia consisteix en un vidre (20x20 cm) que porta adherida una capa blanca de silici.
En aquesta capa finíssima es dipositen mostres dissoltes de liquen i, gràcies a un reactiu, aquestes substàncies es desplacen a diferents velocitats i produeixen uns colors característics, que es poden veure a la llum del dia (grocs, ocres, marrons) oa la llum ultraviolada (blaus, verds fosforescents) damunt de la capa blanca. Aquestes cromatografies, revisades i ressaltades pels científics, constitueixen la matèria del meu treball.
Eugènia Agustí i Antònia Vilà
Your color memory
Aquest teixit de caràcters tipogràfics s'entén com una seqüència dels metal·lenguatges que es van encadenant, fruit dels diferents escenaris i teories que parlen sobre la llum i el color. Durant el transcurs de la investigació acaben convertint-se en els patrons amb què codifiquem les combinatòries dels components involucrats a l'estudi, els quals es converteixen en monogrames: dels referents cromàtics, dels científics de Sant Pau i de les artistes implicades. Són les partícules que interactuen i suren en aquest espai circular delimitat, tal com ho fa la longitud d'ona quan dibuixa la patologia del teixit cel·lular de forma verda o vermella.
Alicia Vela / Jo Milne / Eloi Puig / Marta San Gregorio
DOMPOAC
DOMPOAC sorgeix de converses, de preguntes i respostes, entre dos científics al seu lloc de treball i quatre artistes interessats a descobrir afinitats o diferències entre els seus mètodes respectius. Durant aquesta experiència entreveiem paral·lelismes entre els processos de treball i les seves diferents etapes en iniciar una investigació, tant en ciència com en art. La diferència rau en la finalitat i, alhora, en la llibertat de reinterpretar uns resultats en conceptualitzar-los en el llenguatge de l'art.
Tanmateix, les etapes metodològiques de totes dues disciplines presenten similituds que mereixen tractar-se com a objecte d'anàlisi; per això ens hem centrat en les coincidències que descobrim entre el procés creatiu i els protocols de laboratori i les hem utilitzat com a matèria de recerca per assolir un resultat artístic. Elaborem una entrevista centrada en els enunciats següents: Color, Hipocamp, Models de ratolí modificats genèticament, Processos de treball. A partir de les respostes decidim centrar-nos en les set etapes expressades en els processos de treball: 1_Documentació sobre el tema, 2_Determinar l'objectiu de la investigació, 3_Escollir el model d'estudi, 4_Planificar l'experiment, 5_Obtenir la mostra, 6_Anàlisi del marcador d'interès, 7_Obtenció de conclusió.
Per al desenvolupament col·laboratiu del projecte distribuïm cada etapa entre els quatre components del grup, cadascuna modificava l'anterior, generant finalment una interpretació successiva de les 7 etapes metodològiques del mètode científic.
