Eloi Puig

Relectures i reordenacions. Treballs i investigacions d’Esteban de la Monja.

1. Introducció

Endinsar-se en el treball d'Esteban de la Monja és un exercici d'aprenentatge en què anem descobrint múltiples capes combinades d'informació codificada. És una combinació de codis  basada en l'intercanvi i la relectura. Si a cada codi li correspon un llenguatge, de la Monja trenca aquest binomi i els remescla, llegint dades de codis que no li corresponen i substituint-los per altres d'un altre llenguatge. El seu treball destaca pel gran cura i la finor en la selecció dels elements dels quals parteix, és en aquesta selecció on apareixen signes de la seva personalitat i del que l'envolta. Una constant és la seva preocupació per la complexitat del concepte del temps, del cromatisme de la llum i les seves múltiples codificacions, les sèries populars de la televisió americana, etc ... . Seguint aquesta anàlisi, podríem dir que hi ha en les seves propostes una reordenació o intercanvi de codis que trenquen amb la lògica amb què van ser originats i, en substitució, estableix altres que responen sovint a components propis del mitjà digital, com ara el píxel , el codi rgb, etc. I és per aquesta raó per la qual podem relacionar els seus treballs amb els processos metalingüístics.


Figura 1 i 2. Screenshot del projecte Tiempo 1.1 i Tiempo 2.1 (2002).

Figura 3. Frame del projecte “Un joven triste en un tren en RGB”. (2003)


2. Primers treballs experimentals

Ja des d'alguns dels seus primers treballs, que responien més a una etapa d'experimentació, Esteban de la Monja planteja una línia de treball clara. Em refereixo a una aplicació titulada Temps 1.1 de l'any 2002. En aquesta petita obra podem entreveure tota una clara declaració d'intencions per al que vindrà posteriorment en el desenvolupament de tot el seu treball. Temps 1.1 és un programari que, a partir de la selecció d'una imatge d'una posta de sol de la ciutat de Mèxic DF (una imatge d'un paisatge proper i conegut, símbol d'un determinat moment del dia), va llegint aquesta imatge píxel per píxel, la reescriu desplaçant a un altre lloc de la pantalla, només prenent la referència del color i transformant la seva longitud segons el minut que marca el rellotge intern del nostre ordinador. El resultat final ens mostra la imatge inicial transformada en una columna de píxels que va aprimant fins a la base i que ens recorda la seva naturalesa binària. És a dir, veiem un senzill treball que es crea al mateix temps que es va generant. Temps 01/01 reuneix diversos focus d'interès, la instantània fotogràfica, la seva transformació, reconstrucció i generació a temps real i, finalment, la relació amb el temps intern del processador de l'ordinador que permet la seva visualització. Seguidament, i per completar el projecte, desenvolupar Temps 1.2., En el qual la variant introduïda prové de la selecció inicial. Aquest projecte partirà ara d'una imatge en moviment i diferirà del projecte "germà" anterior que el seu resultat sempre resultarà diferent.

Els treballs d'Esteban de la Monja poden despertar, en una primera lectura, certa aparença distant i freda, però de seguida podem adonem que alguna cosa latent els dóna unitat, com receptors hauríem concentrar la nostra atenció en els punts de mira que selecciona l'autor. Aquests estan carregats d'una dosi molt important de vivències personals, fets i reflexions que abasten i superen en riquesa i complexitat al desplegament tecnològic que aquest artista domina i aplica.

L'interès d'Esteban de la Monja per l'obra de Marcel Duchamp, tant per la seva preocupació pel temps i el moviment com pel que va representar en l'art conceptual, el porta a desenvolupar alguns treballs com "Un jove trist en un tren a RGB ", en relació directa amb l'obra de Duchamp del mateix títol. Aquest és un treball posterior de l'any 2003, part d'un arxiu de vídeo d'un amic artista resident al Japó i que Esteban de la Monja transforma aplicant tota la càrrega emotiva que comportava aquest arxiu i, de nou, una relectura a través del rellotge del ordinador. El programari que desenvolupa divideix els canals RGB del vídeo, el Roig per les hores, el Verd per als minuts i el Blau per als segons. El resultat és un vídeo en el qual els tres canals de color es separen i es mouen segons aquest paràmetre color-temps, els tres canals es desplacen i no s'acaba de veure la imatge completa més que durant una hora, minut, segon determinat del dia, només en aquest moment s'arriba a veure el document original.

 

3. Narratives Autosuficients i Enteniment del Medi. Innosense i Lost in space

En aquest apartat veurem la presentació d'un conjunt de treballs que culminen l'anterior fase d'experimentació i que desenvolupen una reflexió més intensa, producte de les seves lectures i visionats. L'any 2005, es trasllada a Barcelona per estudiar en els cursos del programa de doctorat Art en l'era digital (UB). Durant el primer any finalitzarà Innosense, com a primer projecte de Narratives Autosuficients i Enteniment del Medi. Seguirà amb l'exploració del medi audiovisual mitjançant l'experimentació metalingüística. Desenvoluparà estructures tècniques dins de sistemes informàtics que interpreten i causin reaccions de la imatge audiovisual, obtenint resultats fortuïts que s'aproximin a una narrativa pròpia del mitjà.

Innosense analitza les variacions cromàtiques del film The Loss of Sexual Innocence (Mike Figgis, 1999) creant una base de dades amb la informació de color de cada píxel de cada fotograma d'aquesta obra cinematogràfica. Per tal de modificar el muntatge original, Esteban de la Monja reordena el film quadre per quadre segons les famílies cromàtiques de forma ascendent, per finalment obtenir un peça de-fragmentada de 106 minuts. Regida per un muntatge d'imatges que funcionen a manera de collage, una superposició d'imatges construïda per un degradat de famílies cromàtiques i basada en la temporalitat i no en l'espai.

Lost in Space, és una instal · lació de 8 canals de vídeo que analitza, mitjançant l'ús del sampling, els formats de producció dels EUA dels anys seixanta, a través de la sèrie televisiva Lost in Space. A partir dels plans seqüència dels personatges es reordenen els fotogrames mitjançant el muntatge que Esteban de la Monja crea i nomena com Muntatge Granular-Hiperdimensional . A diferència de Innosense, on el color regeix la successió en el muntatge, aquí cada seqüència té la mateixa importància i està organitzada per una composició subjectiva. No és un muntatge lineal, ni no-lineal, sinó dimensional. Condensa cada pla descriptiu de cada personatge, de cada episodi de les 3 temporades de la sèrie en un de sol. Una composició construïda a partir de totes aquestes seqüències en un muntatge vertical que proporciona una altra dimensió. El frame 1-seqüència A, frame 1-seqüència B, frame 1-seqüència C ... frame 2-seqüència A, frame 2-seqüència B ... I així successivament, aconseguint que cadascuna de les aportacions principals de cada personatge es projectin en diferents monitors (un per a cada personatge, 8 en total).

Figura 4. Fragment del projecte Innosense. (2006).

Figura 5. Fragment del projecte Lost in Space. (2007).


4. Conclusió.

Esteban de la Monja s'endinsa en una poètica metalingüística particular, en la qual barreja situacions introspectives combinant-les amb la matèria primera de la codificació, les dades binaris. Construeix nous llenguatges codificats a partir d'altres codis que provenen sovint de la programació audiovisual.


5. Bibliografia

-    Arnold, Martin. Alone, Life Wastes Andy Harty, 1998. 16mm Film (15 min.) youtube.com/watch. Pièce Touchée, 1989. 16mm Film (16 min.)
-    Brakhage, Stan. The Brakhage Lectures. UbuClassics, 2004. www.ubu.com/historical/brakhage/index.html
-    Gordon, Douglas. Left is Right and Right is Wrong and Left is Wrong and Right is Right (1999).
-    Marclay, Christian. Telephones, 1995. www.youtube.com/watch
-    Miller, Paul D. Rhythm Science. Cambridge, Massachusetts; Mediawork/The MIT press, 2004.
-    Tinapple, David. Debate Breath, 2004. Vídeo monocanal (15 min). www.davidtinapple.com/video/debatebreath/
-    Virilio, Paul. La Máquina de Visión. Madrid; Ediciones Cátedra, 1989.
-    VVAA. Code-The language of our time. Arts electronica 2003. Osetrfildern-Ruit. Germany. 2003.
-    VVAA. The art of programming. Conference on digital art, music and education. Sonic Acts 2001. Amsterdam 2002.
-    Weibel, Peter & Shaw, Jeffrey, (eds.): The Cinematic Imaginary after Film Cambridge, MA: MIT Press , ZKM 2002.
-    Wilson, Stephen. Infromation arts. Intersections of art, science, and technology. MIT Press, Cambridge MA. 2003.
-    Youngblood, Gene. Expanded Cinema. New York; P. Dutton & Co. 1970. www.ubu.com/historical/youngblood/index.html
    Zizek, Slavoj. Lacrimae Rerum. Ensayos sobre cine moderno y ciberespacio. Barcelona Debate, 2006.