
Sergi Valera Pertegas.
Facultat de Psicologia i IDP-ICE (UB).
Sí, companys i companyes: aquest és un tema controvertit i, sovint, polaritzat. Hi ha els qui accepten càrrecs de gestió amb plaer i delit, com a repte engrescador (segurament uns quants), i hi ha els qui n’accepten amb resignació, a contracor o, simplement, perquè no hi ha més remei (segurament una gran majoria). I aquí la paraula clau és «acceptar». Perquè la nostra és una institució fonamentada en l’autogestió, amb tot allò bo i no tan bo que comporta. Sempre es diu que l’activitat del PDI té tres «potes»: la docència, la recerca i la gestió (ara se n’hi hauria d’afegir una quarta, la transferència, atès que amb quatre potes la cosa sempre és més estable). Ningú no dubta que s’ha de fer docència ni que s’ha de fer recerca, per ser valorat (avaluat) en el món universitari. Però la gestió, segons sembla, és una activitat opcional; és a dir, assumeixes docència i recerca, però acceptes gestió. I dic que ho «sembla» perquè, en una institució autogestionada com la nostra, la gestió no hauria de ser una activitat opcional, sinó distribuïda i assumida per tothom en la mesura de les seves disposicions, capacitats i motivacions.
Continuar llegint