Carme Hernández,
Facultat d’Educació, UB
Quin clima comunicatiu es fomenta a la nostra organització? Tenir prou preparació per afrontar la presa de decisions i la gestió d’equips? Com es prepara la comunicació i s’eviten els malentesos? Com és la nostra interacció a les aules? Etc.
Presentem un llibre sobre comunicació oral per identificar, observar, millorar l’estil comunicatiu oral?
Mucho más que hablar és una publicació adreçada a les organitzacions i els professionals, on des d’una òptica multidisciplinària, s’aporten diferents punts de vista per construir un model de comunicació plural i polifacètic, vàlid per a les professionals i empreses i institucions més diverses, i amb pautes que ajuden a donar resposta a aquestes qüestions.
Amb l’horitzó d’anar més enllà de la paraula parlada aborda el procés de comunicació oral des d’una perspectiva integral i pragmàtica, considerant la confluència d’aspectes verbals i no verbals, des d’una perspectiva contextual i intencional, on intervenen diferents àmbits transversals (culturals, organitzatius, legals, tecnològics, polítics, etc.).
Tot això a partir des de la perspectiva de la “revolució pragmàtica” de la comunicació oral, que passa d’entendre la competència comunicativa com un art, a valorar-la com una competència necessària i que s’aprèn, en la qual convergeixen pensament, llenguatge i comunicació. Per tant cada persona, cada professional, tota organització pot millorar-la.
S’inicia el trajecte amb una aproximació global sobre l’impacte de la comunicació oral que convida a: Reflexionar sobre el nostre estil comunicatiu. Entre el que és i el que sembla. Observar referents comunicatius a través de recursos audiovisuals i pautes. Aplicar el poder transformador de la comunicació. Adequar-se als nous contextos. El mitjà és el missatge (McLuhan, 1964). A través de casos pràctics, pautes, orientacions i reptes es facilita la identificació dels aspectes de millora i els aspectes a considerar per construir models comunicatius eficaços. Les diferents situacions proposades plantegen estils comunicatius diversos d’impacte a partir d’indicadors d’observació. El visionat cinematogràfic i el seu posterior anàlisi permeten una reflexió exhaustiva i la presa de consciència necessària, tant dels aspectes comunicatius verbals, com els de caràcter no verbal (prosòdics i extralingüístics).
Obra coral, escrita de la mà de diferents referents en les seves disciplines, i diverses perspectives per copsar l’impacte de la comunicació des de les Neurociències, la Convivència laboral, ‘Allò que és digital’, les Organitzacions com a organismes econòmics i alhora comunicatius, la Cultura comunicativa també en organitzacions dedicades a la difusió de la cultura i l’ Anàlisi política i periodística tan present a les institucions.
- Carme Hernández-Escolano (UB – PSITIC URL). Coordinació general i bases per començar a reflexionar, observar, aplicar i adequar al context.
- Anna Forés Miravalles (UB). Neurociències aplicades a la comunicació.
- Consuelo Chacartegui (UPF). Convivència laboral i comunicació.
- Mercè Gisbert Cervera (URV). El que és digital – Tecnologia digital i comunicació.
- David Garrofé Puig (Empresari/ex secretari general CECOT). Organitzacions econòmiques i comunicatives.
- Estefania Molina Morales. (Periodista i analista política). Anàlisi política i periodística de la comunicació.
- Guillermo Solana Díez (UAM i Director artístic del Museo Nacional Thyssen-Bornemisza Madrid ). Cultura comunicativa en les organitzacions. Exemple d’ una organització dedicada a la cultura.
Els fonaments d’aquesta obra forma part dels nostres treballs de difusió al voltant de la competència comunicativa oral iniciats amb la publicació dedicada al seu impacte docent en l’àmbit de l’educació superior (El arte de presentar en público en la Universidad, 2020).
La comunicació és un element clau a les relacions personal, una capacitat inherent a l’ésser humà, però també és el nucli de les interaccions i dinàmiques que s’estableixen a qualsevol procés d’ensenyament-aprenentatge. A totes les etapes i nivells educatius els contextos didàctics son contextos comunicatius.
L’acte didàctic és un acte de comunicació, on la tasca docent te a veure amb emprar adequadament els recursos, verbals, no verbals i de suport, que posa al nostre abast la comunicació a cada context.