Ernest Pons Fanals.
Facultat d’Economia i empresa i IDP-ICE (UB).
El passat mes de novembre, la Xarxa Vives d’Universitats va organitzar una Jornada sota el títol “Com ha canviat l’estudiantat universitari?”, convocada amb l’objectiu d’identificar els canvis s’estan produint, darrerament, entre l’estudiantat universitari.
L’origen de la Jornada es troba en les tres onades de l’enquesta Via Universitària. Aquesta enquesta, que es passa cada tres anys, ha permès conèixer millor les condicions de vida dels estudiants universitaris a les universitats que formen part de la Xarxa Vives d’Universitats. Ara bé, aquest millor coneixement coincideix temporalment amb la constatació de processos de canvi rellevants. Justament aquest canvi fou una de les principals conclusions de la darrera enquesta, el 2021. D’aquí la constatació que les millores en el grau de coneixement de l’estudiantat no està sent suficient a causa d’aquestes transformacions tan accelerades.
Per això, la Jornada va pivotar al voltant de dues preguntes clau. Preguntes per generar reflexió compartida entre tots els assistents. Però també preguntes clau a l’hora de pensar en properes onades de l’enquesta:
- Què sabem, què no sabem i què caldria saber sobre aquells aspectes que incideixen directament en els processos d’aprenentatge, més enllà de les dinàmiques pròpies de cada assignatura.
- Quins hauries de ser els temes emergents en la recerca sobre l’estudiantat universitari?
En aquestes línies no es poden abordar tots els fruits de la Jornada, però sí fer-ne una breu ressenya. I, destacar també, això sí, l’alt volum d’assistència i de participació en la Jornada. A partir d’aquí, van despuntar algunes claus genèriques:
- S’ha multiplicat l’interès per conèixer millor com viuen els estudiants el seu pas per la universitat. Això inclou no sols com estudien i aprenen, sinó també com es relacionen amb els altres estudiants i amb els professors. Però també la dimensió social i econòmica.
- Sabem ara molt més del que sabíem fa uns anys sobre els estudiants. No sols això, sinó que també hi ha més consciència de la necessitat de conèixer més si es vol assegurar la qualitat de l’aprenentatge.
- Aquest millor coneixement permet estudiar amb més detall les transformacions que s’estan produint. Algunes, arran de la pandèmia. Però d’altres, fruit de processos de canvi més de fons.
A efectes expositius resulta pràctic fer una síntesi de la Jornada en base als tres eixos que es van plantejar a la Jornada.
a) Evolució dels models docents
No ha de sorprendre a ningú que la darrera enquesta de Via Universitària (2021) detecta clarament que els models docents a la universitat estan evolucionant. I que ja es detecten diferències clares en aquest nivell respecte a l’anterior enquesta (2018). Ara bé, tampoc està del tot clar en quina direcció, perquè alguns dels canvis no estan prou clars. A més, hi ha seriosos dubtes sobre si els estudiants tenen clar que s’espera d’ells. Això, en un context de diversitat creixent, és especialment important. Perquè, més enllà de quin sigui el grau de presencialitat, els mecanismes utilitzats pels estudiants per fonamentar el seu aprenentatge, són cada cop més variats: per tant, això ens interpel·la en el sentit de què ens caldrà més i millor informació.
b) Increment de les desigualtats
La major diversitat dels estudiants està derivant també en majors desigualtats. I, més enllà de les iniquitats que podríem definir com a tradicionals, s’han identificat altres tipus de discriminacions. Per exemple, no té sentit parlar de models docents sense tenir presents els itineraris que podem denominar diferenciats, com dobles graus, graus oberts o graus en llengua estrangera.
També és urgent identificar millor que passa amb les diverses minories, com poden ser els estudiants de major edat, els estudiants que tenen fills, o els estudiants que treballen, entre altres col·lectius. Des del punt de vista metodològic conèixer com evolucionen aquestes minories és tot un repte, atès que no queden reflectits en els processos de mostratge habituals. Per tant, això demanda dissenys d’investigació específics.
c) Salut i benestar emocional dels estudiants.
Malauradament, ja fa temps que s’observa una tendència clara a un deteriorament del benestar emocional dels estudiants. I l’enquesta Via Universitària no n’és una excepció. Ara bé, més enllà d’aquests indicis, una de les conclusions de la Jornada va ser la necessitat d’abordar aquesta dimensió de manera més sistèmica. A més de la necessària informació, aquesta dimensió n’és un bon exemple de la necessitat de col·laborar amb les unitats específiques de les pròpies universitats que tenen competències relacionades amb cada temàtica.
Per acabar amb aquesta ressenya, recordar que gràcies a la Xarxa Vives d’Universitats es disposa d’informació sobre els estudiants de les universitats de la Xarxa. Però que mentre Espanya segueixi fora d’EUROSTUDENT no es disposarà d’aquesta informació per la resta d’universitats espanyoles. Esperem la tornada d’Espanya a EUROSTUDENT el més aviat possible.