Mercedes Gracenea.
Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i IDP-ICE (UB).
L’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona ha editat, el maig de 2022, el llibre 50 anys de l’Institut de Ciències de l’Educació: 1969-2019. Es tracta d’una obra coral, que recull les aportacions d’una trentena d’autors, tot i que dir «autors» no resulta gens representatiu en el context de l’obra, atès que totes aquestes persones han estat i/o són actors fonamentals en el desenvolupament de l’Institut. Hi comparteixen la seva experiència històrica i, no gens menys important, la seva experiència emocional.
El llibre abraça, com el títol indica, el període temporal comprès entre els anys 1969 i 2019, i s’estructura en funció dels períodes de direcció que han conformat la trajectòria de l’ens en aquest interval de temps. Cadascun d’aquests períodes ha estat autoritzat pel seu director, sempre que ha estat possible, i pels col·laboradors més propers en el desenvolupament de les tasques de l’Institut i en la construcció de la seva identitat.
La lectura d’aquesta obra permet dur a terme un viatge privilegiat al llarg dels esdeveniments més importants que han succeït en l’àmbit educatiu en els darrers cinquanta anys. En el marc dels transcendentals canvis que es produïren en la dècada dels seixanta es van crear, a les universitats, els instituts de ciències de l’educació, orientats a la investigació educativa i a la formació del professorat. L’ICE de la Universitat de Barcelona es va crear l’any 1969 i en va ser el primer director el doctor Miquel Siguan, catedràtic de Psicologia de la Universitat de Barcelona, que emfatitzà la relació entre les llengües i l’educació, especialment l’educació bilingüe.
Sis directors successius van comandar, respectivament, els sis períodes de direcció subsegüents i van deixar palesa la seva empremta específica i molt significativa en cadascun. Els seus relats i els dels seus col·laboradors ens permeten descobrir les fites assolides per l’Institut, com ara l’accés a la Direcció de l’Institut mitjançant un procés electoral; l’adaptació al nou marc normatiu establert en l’àmbit educatiu, la LOGSE; el seu projecte editorial; el suport a la revista Temps d’Educació, centrada en la doble dimensió, pràctica i teorètica, de l’educació en els diversos nivells d’ensenyament; el trasllat de l’ens al Campus Mundet, en el marc de la creació de les divisions a la Universitat de Barcelona; el treball col·laboratiu amb altres ICE, etc. I, com a constant, com a objectiu significatiu inicial i final, la formació permanent del professorat.
Aquest objectiu es va veure ampliat i l’ICE va abastir la formació del professorat no només en docència, com és previsible, sinó en aspectes més integradors de la seva tasca, com ara la gestió, la recerca educativa i la innovació. I és aquesta darrera percepció del professor com a agent d’acció transversal la que l’Institut fa seva, atenent el desenvolupament professional integral del professorat. Consegüentment, el nom de l’Institut canvia per adoptar el nom d’Institut de Desenvolupament Professional, amb el qual és conegut actualment.
Accés al llibre: hdl.handle.net/2445/190460.