Moure’s i sortir amb èxit del laberint RD822 i LOSU

Max Turull Delegat del Rector per a Graus i Màsters

Sergi Valera Faculta de Psicologia i IDP-ICE

El passat 14 de juny va tenir lloc, a la Sala Capella de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, el segon dels actes públics sobre el panorama universitari, sobretot en el vessant acadèmic, arran de les darreres novetats legislatives. La jornada, amb vocació de formació, “Entendre’s en el laberint després del RD 822/2021 i la LOSU”, havia estat organitzada per l’IDP/ICE i pels vicerectorats de Política Acadèmica i Qualitat i de Política Docent. Prop de 200 persones van omplir la sala en un acte que es pot visualitzar al portal UBtv (https://www.ub.edu/ubtv/video/jornada-formacio-en-gestio-20230614). Amb anterioritat, el 28 de febrer, s’havia celebrat una primera jornada més adreçada als càrrecs acadèmics directament impel·lits sobretot pel RD 822/2021 i que fou seguida presencialment i retransmesa en directe per unes 400 persones.

Inaugurada la jornada del juny per la Vicerectora Pilar Delgado i la Directora de l’IDP/ICE Maria Rosa Buxarrais, la sessió va tenir dues parts. Primer, una taula rodona on hi van participar Pilar Delgado (Vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat), Concepció Amat (Vicerectora de Política Docent), Olga Pujolràs (Directora de l’Agència de Polítiques i Qualitat), Miquel Vidal (Degà de la Facultat de Química), Laura Guitart (Vicedegana de la Facultat d’Economia i Empresa) i, actuant de moderador, Sergi Valera (IDP/ICE i Facultat de Psicologia). I en segon lloc una conferència a càrrec de Lluis Pastor, professor de la UOC i autor del llibre ¡Escucha, Rector!. Després d’un debat entre el conferenciant i una part del públic assistent, Max Turull, Delegat del Rector per a Graus i Màsters, va exposar les conclusions de la sessió.

Podríem sintetitzar les intervencions de la taula rodona a partir de les següents conclusions, que aquí redactem amb un registre més informatiu.

1. Certament, allò que disposa especialment el RD 822/2021 -en argot, el 822- pel que fa sobretot als nous plans d’estudis i les noves memòries de les titulacions oficials, fa que tinguem la sensació que ens trobem en un laberint o, com també es va dir, en un precipici, o en un núvol o en un camí tortuós. Aquest RD no presentava un règim transitori que en facilités l’aplicació, i aplicar-lo esdevé quelcom problemàtic i ple de dificultats. Convé recordar que el RD s’afegeix a altres peces que ja anaven dibuixant el laberint: el sistema VSMA (Verificació, Seguiment, Modificació i Acreditació), les acreditacions o certificacions de centre i, sobretot, a Catalunya, l’aprovació i implantació dels programes per part de l’AQU, agència consorciada amb ANECA i que a Catalunya té competències exclusives per control de qualitat dels títols. Es dona el cas que no falten els desacords, tant tècnics com, en el fons, polítics, entre AQU i el Ministeri, i això fa que les universitats catalanes ens trobem al mig d’una mena de foc creuat entre uns i altres i, és clar, en resultem damnificades.
2. El laberint, com es pot intuir, també és normatiu. Al RD 822/2021 s’hi ha afegit la LOSU, amb novetats importants, per exemple, quant al règim del professorat. La LOSU hauria d’implicar la confecció i l’aprovació d’una nova llei catalana d’universitats i, ai las, un nou Estatut de la Universitat de Barcelona per a adaptar-s’hi. A nivell intern de la UB, no només ens carreguem de nous arguments per actualitzar el nostre Estatut, sinó que a més disposem del sistema normatiu intern heretat del RD 1393/2007, antecessor del RD 822. De moment comptem amb les Bases Reguladores dels Plans d’Estudi per a Títols de Grau i Màster Oficial de la Universitat de Barcelona, i altres normatives ja adaptades com la Normativa per a l’adaptació, reconeixement i transferència de crèdits, o la Normativa d’accés i admissió a ensenyaments de màster universitari, però de seguit caldrà actualitzar les normatives de semipresencialitat, de plans docents, d’avaluació, de TFG i TFM, etc.
3. Pel que fa als procediments de qualitat i de gestió de les titulacions, la novetat és que no hi ha cap novetat, i això no és bo. Cap millora respecte del règim actual i, en conseqüència, el sistema segueix sense creure del tot en l’autonomia universitària. La gestió de les titulacions, el conegut marc VSMA, segueix sent molt burocràtic, molt procedimental i acaba encorsetant la gestió dels títols. El sistema o el protocol per fer modificacions als graus i màsters, per exemple, deixa pràcticament sense efecte les acreditacions de centre. Segueix havent un divorci important entre l’autonomia de les universitats i un RD rígid, dirigista, burocràtic i tutelador.
4. Però si els punts anteriors senyalaven allò negatiu de l’actual marc legal i del 822, cal assenyalar que també s’obren oportunitats que caldrà aprofitar i que ara potser no llueixen en tota la seva potencialitat. I és cert que una cosa és la melodia de fons, i una altra les concrecions acadèmiques tangibles i immediates. La música de fons dona més importància a la docència del que fins ara tenia. La docència i els aprenentatges dels estudiants, i no només la recerca, se situen en un nou pla, molt més madur i visible. De la formació del professorat, per exemple, es passa al desenvolupament professional; és parla amb més convenciment de la formació al llarg de la vida, s’introdueixen les microcredencials (com microcursos i microformacions complementàries a les reglades), de les metodologies actives (la sola inclusió ja és significativa), de la formació dual (quan una part de la formació, totalment programada quant a resultats d’aprenentatge, per exemple, es realitza en empreses o institucions, més enllà de les pràctiques curriculars), dels itineraris oberts (quan dissenyem un o dos cursos comuns que acaben decantant l’estudiant cap a un grau o cap a un altre, amb independència que es puguin seguir cursant els mateixos graus des del primer moment), dels dobles graus, de la mobilitat estudiantil, de les modalitats virtuals i semipresencials (que ja no són una titulació i una memòria a part sinó una modalitat o un itinerari amb certes places dins d’un itinerari ordinari, el que obre un munt de possibilitats per poder oferir formació universitària de qualitat a persones que fins ara no hi tenien accés), etc.
5. Però, a banda d’aquestes potencialitats teòriques, el professorat notarà canvis en el dia a dia immediat? És cert que el RD 822 incideix més en el disseny de les titulacions i que això tardarà més en arribar al dia a dia d’una Facultat. Però la defensa pública dels TFG, per exemple, pot incidir en la pràctica actual d’alguns centres. La LOSU, d’altra banda, estableix un màxim de 240 h. lectives de docència per al professorat ordinari, i també s’estableix un màxim d’hores per al professorat associat. A més, les titulacions, i les matèries i les assignatures, ja no es programen només a partir de competències -allò que va resultar prou traumàtic i irreal amb Bolonya-, sinó a partir de resultats d’aprenentatge, que estan formats per coneixements, habilitats i competències. Això últim resultaria irrellevant si no fos que és allò que penetra en la seva literalitat els plans docents i, doncs, hauria d’incidir en la docència practicada i en l’aprenentatge dels estudiants de cada assignatura.
6. A banda de dificultats i d’oportunitats, el procés d’adaptació al 822 també té ombres. I és que en 4 o 5 anys totes les memòries de tots els títols oficials (de grau i de màster), propis i dels centres adscrits (uns 170 a tota la UB), s’hauran d’haver adaptat al nou format 822. S’hi hauran d’adaptar tant les titulacions que vulguin aprofitar l’ocasió o el pretext per introduir canvis substancials i importants, i aleshores ja no els vindrà d’aquí, com també, i això serà més sacrificat, aquelles que només vulguin introduir modificacions dites no substancials; també aquestes hauran de fer adaptacions tècniques de les seves memòries. I a dia d’avui, ni l’aplicació informàtica del Ministeri (SEDE, en argot) es prou potent, ni la relació de SEDE amb AQU es precisament amistosa. Si, el resultat és que les universitats de l’Estat, i les de Catalunya encara més, consumirem milers i milers d’hores en quelcom que no sabem exactament quins resultats produirà. Tots estem preocupats pel dèficit històric que patim de recursos humans tècnics (tant dels serveis centrals com de les facultats), i aquest dèficit es convertirà en una variable important en el resultat de tot plegat. I tot això sense comptar amb el resultat de les eleccions generals del proper 23 de juliol.

7. I finalment la taula rodona va mostrar el que està fent actualment la UB per moure’s i sortir amb èxit d’aquest laberint, complex i incert. En primer lloc es va passar un qüestionari a tots els centres perquè diguessin els canvis que preveien incorporar a cadascuna de les seves titulacions i el ritme desitjat dels canvis; aquesta informació no era vinculant, i es va afinar substancialment amb reunions bilaterals entre el Vicerectorat de política acadèmica i qualitat i totes i cadascuna de les direccions dels centres. El resultat del qüestionari va ser un mapa complet de les dimensions dels canvis i del cronograma previst per a totes les titulacions de grau i màster, tant de centres propis com adscrits. A partir d’aquest mapeig, es va fer un cronograma de quines serien les titulacions que entrarien en l’engranatge dels canvis el curs vinent, alguns canvis tindrien efectes el curs 2024-2025 i d’altres un curs més tard, encara. En paral·lel s’ha redissenyat el diagrama del flux de tots els processos de modificacions o reverificacions des de que surten del centre fins que són finalment aprovades pel Consejo de Universidades, segons els casos. També en paral·lel s’està treballant en oferir als centres una bona Guia per fer les noves memòries 822 de les titulacions i unes instruccions clares i pràctiques per entrar-ho a SEDE i a AQU. Aquest juliol ja està en marxa la crida per la primera remesa de modificacions i reverificacions, amb un procediment i un calendari ben especificats, i per al setembre farem tallers pràctics per als centres afectats i entrarà en funcionament una aplicació informàtica específica dissenyada per ATIC.