L’espai físic d’aprenentatge a la universitat: codisseny d’entorns innovadors

Aquest és el títol d’un dels darrers volums de la col·lecció Quaderns de Docència Universitària, l’objectiu del qual és reflexionar sobre com han de ser les aules universitàries del segle xxi en el benentès que pensar en els espais educatius ―els usos que se’ls dona, els llocs que s’hi ocupen, les tecnologies que es fan servir― és un dels eixos de canvi necessaris per millorar les pràctiques educatives universitàries i implica pensar com es vol ensenyar i aprendre, com es vol passar el temps, quin tipus d’interaccions tenen i volen tenir les persones que els habiten.

Cal subratllar que no hi ha una única forma física en què l’aula ha de concretar-se, de manera sistemàtica i predictible, sinó que l’espai d’aprenentatge és iteratiu i orgànic. És a dir, canvia segons l’assignatura, els objectius docents, les activitats d’aprenentatge, els moments vitals i acadèmics de l’alumnat…, de manera que l’espai d’aprenentatge es va construint ―per part del docent― i reconstruint ―pel mateix alumnat― al llarg del temps.

Tot això fa que els espais d’aprenentatge hagin de ser flexibles, és a dir, espais amb diversos usos en què diferents grups poden estar fent distintes activitats simultàniament. Però, a més, també es poden dissenyar espais comuns, com ara espais de trobada en un atri o en un pati; passadissos que prenguin forma de carrers per propiciar les interaccions socials; espais de reunió amb una certa privacitat per fomentar el treball grupal, o, per què no, laboratoris o tallers oberts i amb instal·lacions compartides, a fi de propiciar el treball intergrupal o interdisciplinari.

Als quatre capítols en què s’estructura el llibre, s’analitzen quines són les necessitats d’aprenentatge a què els espais universitaris han de donar resposta. També es presenten els elements fonamentals que s’han de considerar ambientalment perquè les aules i la resta dels espais proporcionin una bona experiència d’aprenentatge a alumnes i docents. A més, s’explica la metodologia de codisseny aplicada als espais universitaris com una de les més adients a l’hora de dur a terme aquest necessari canvi, i, finalment, es narra una experiència real de codisseny d’una aula universitària a partir de la veu de les persones implicades.

Per acabar, volem fer esment a la veu d’una de les estudiants participants: «de la mateixa manera que l’actuació d’un docent actua com a model implícit d’aprenentatge que s’acaba mimetitzant, l’espai que ens envolta determina també un model que condiciona tant les actuacions com els aprenentatges».