Una de les últimes conferències en línia del trimestre ens la facilita Ester Bonal, l’hem convidat perquè ens pugui fer reflexionar sobre #art i #educació i ella l’ha titulat: La profunditat d’una educació a través de les arts. Us asseguro que els participants que vam poder gaudir de la conferència, en format síncron, vam sortir amb la idea de treballar les arts al servei d’una mirada crítica al món. A continuació teniu l‘enllaç al visionat de la conferència. L’única part que no podreu visualitzar és la part de preguntes i reflexions compartides.
Com comença tot?
L’Ester convida els participants a reflexionar sobre què els indigna i què abolirien del món actual, compartint les seves respostes al xat. A partir d’aquesta pregunta, que més tard la ponent explica que aquest any l’està treballant amb els infants i joves de Xamfrà, enumera les dimensions que fan humanes les persones: identificant aspectes com l’afectiu-emocional, el físic-fisiològic, l’intel·lectual-cognitiu, l’espiritual-transcendent i el social. Subratlla la importància de tenir en compte totes aquestes dimensions a l’hora de dissenyar programes educatius i currículums.
Educació i arts per a una vida digna
Parla de la rellevància de l’educació i les arts en la construcció d’una vida digna i plenament humana. Destaca que l’educació ha de contribuir a curar les “ferides humanes” i fomentar habilitats cognitives, emocionals i socials. Remarca el valor de les arts, especialment la música, el teatre i la dansa, per desenvolupar l’atenció, la contemplació i la capacitat de treballar col·lectivament. Insisteix que les arts poden ajudar a superar la indiferència i promoure la catarsi, i això permet una comprensió més rica de la diversitat i la cooperació humana.
Educació artística en tot el sistema
Defensa que l’educació artística hauria de ser una àrea transversal en tot el sistema educatiu, integrant-se en totes les assignatures. Proposa educar no només per competències, sinó també per “incumbències”, centrant-se en allò que afecta i responsabilitza els estudiants com a ciutadans. L’Ester va exposar exemples de com tractar temes socials i culturals a través de l’art, incloent-hi obres de Núria Güell que qüestionen conceptes com la puresa racial i l’explotació sexual, destacant el poder de l’art per promoure la reflexió crítica sobre qüestions complexes.
L’Ester també va explicar diferents obres que han fet des del centre cultural Xamfrà. Una d’elles titulada El senyor Ramón, que explora el feminisme i la història local a Barcelona. En ella es posa de manifest la importància d’utilitzar l’art i la creativitat per reflexionar sobre temes complexos i generar consciència social, especialment entre els joves.
Educació artística i política
També es va destacar la rellevància de l’educació artística i política a les escoles, fet que em va fer recordar la conferència inaugural de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat d’aquest any: De l’«educació objectiva» a l’«educació política» amb Manuel Fernández Navas. L’Ester va remarcar la necessitat de recuperar els processos de cocreació comunitària i reflexió col·lectiva, posant l’art al servei de la societat. Va insistir que l’educació ha de basar-se en preguntes i no només en respostes, i que cal canviar les estructures organitzatives tradicionals a les aules. A més, va subratllar la importància de la vocació i el compromís dels docents, així com la necessitat de cuidar les relacions entre educadors i alumnat. Finalment, va animar als participants a buscar suport mutu i a continuar aprenent i acumulant recursos al llarg de la seva carrera.
Afrontant rumors i prejudicis
Diu que durant molt de temps, ella ha confrontat els prejudicis, però que a vegades és positiu abordar els rumors i els prejudicis, remarcant utilitzant el qüestionament i l’humor sempre fomentant el diàleg i la comprensió. Per arribar aquest punt, explica que li va servir molt la formació antirumors. També destaca la rellevància de desenvolupar competències per manejar aquestes situacions i la paciència necessària per implementar canvis en entorns educatius. Per altra banda, ha destacat que alguns joves racialitzats l’han fet adonar que ella també pot tenir prejudicis i en aquest cas és important poder acceptar-ho.
Per acabar només una reflexió final en format pregunta: Com fem sentir el que no se’n surt?
#EducacióCosmètica #Artivisme #incumbències
Deixa un comentari