Quan planificàvem la formació d’estiu, el Departament estava posant en marxa el Programa Florence i ens va demanar que coorganitzéssim formacions en l’àmbit matemàtic. Així ho vam fer amb les formacions d’estiu i del primer trimestre d’aquest curs. Ens vam posar a treballar per dur a terme dues formacions, una per a primària i una altra per a secundària, centrades en les matemàtiques competencials amb materials manipulatius. Aquesta proposta s’inspira en les idees de la Maria Antònia Canals, que tant ha aportat a la didàctica d’aquesta disciplina.
L’educació matemàtica preocupa per diversos motius: els resultats recents de l’informe TIMSS, les dades de PISA o, fins i tot, el ressò mediàtic que tot això genera. També és rellevant la motivació dels docents que imparteixen aquesta matèria. En aquest sentit, Lluís Mora, docent jubilat, defineix dues finalitats principals de l’educació matemàtica: la informativa i la formativa. La primera busca dotar l’alumnat d’eines pràctiques per a la vida quotidiana i per a la comprensió d’altres disciplines. La segona té com a objectiu ensenyar a pensar de manera crítica, a raonar lògicament i a desenvolupar habilitats per resoldre problemes. Pel que fa als resultats de l’informe TIMSS, tal com destacava LLuís Mora per les xarxes socials, cal posar atenció en un aspecte preocupant: igual que l’any 2015, gairebé un 80% dels estudiants se situen en el nivell intermedi o inferior, mentre que només un percentatge molt baix arriba al nivell més alt. Això posa de manifest que una part important de l’alumnat queda fora del sistema en aquesta àrea, cosa que ens ha de fer reflexionar.
Sovint, l’aprenentatge de les matemàtiques genera angoixa o frustració en alguns estudiants, cosa que pot provocar un abandonament precoç d’aquesta àrea. Aquesta manca de confiança inicial és difícil de revertir més endavant. Per això, molts docents treballen per fomentar una actitud positiva envers les matemàtiques i trencar amb la idea que només són per a estudiants “brillants”. Això no implica baixar el nivell, sinó ensenyar la disciplina tenint en compte tot allò que proposa la seva didàctica.
Pablo Bertrán-Pellicer, professor titular de didàctica de les matemàtiques a la Universitat de Saragossa, assenyalava en una entrevista recent que sovint no ensenyem bé aquesta matèria. Segons ell, hi ha massa repetició d’exercicis i poc èmfasi en el raonament. També menciona que la competitivitat que es promou en aquesta assignatura pot allunyar moltes noies, la qual cosa agreuja la bretxa de gènere en matemàtiques.
Malgrat tot, hi ha esperances, Carles Granell, mestre de primària i professor de Didàctica de la Matemàtica a la UB, destacava recentment que a Catalunya hi ha bones pràctiques en aquesta àrea, així com associacions que impulsen propostes innovadores. Però també és cert que molts docents imparteixen les classes de la mateixa manera que les van viure ells mateixos com a estudiants. Maria Antònia Canals, en una entrevista a Rosa Sensat, subratllava la importància de l’activitat manipulativa, inspirada en Maria Montessori. Segons Canals, aquesta metodologia vincula l’acció física amb l’acció mental, fet que afavoreix la maduració del pensament i la construcció de conceptes sòlids i connectats amb la realitat. Si teniu ganes de descobrir activitats manipulatives en l’àrea de matemàtiques us recomanem que seguir les xarxes socials de Carles Granell.
Tal com apunta el docent Abraham de la Fuente hem de reivindicar que els equips docents disposin de temps suficient per treballar conjuntament i desenvolupar-se professionalment. Des de l’IDP, estem replantejant les formacions que oferim, centrant-nos en com podem ajudar els docents a incorporar elements clau de la didàctica de les matemàtiques.
Deixa un comentari