La riquesa i la capacitat i responsabilitat d’un país
Ahir, en plena jornada de reflexió, llegeixo un article molt interessant del Journal of Research in Personality, del grup de Robert McCrae i Antonio Terracciano, del Personality Profiles of Cultures Project (PPCP, en el qual falta la cultura catalana, per cert).
Molt breument, és ben sabut que la riquesa d’un país (li podem dir producte interior brut, o PIB) té una notable influència en la percepció dels estereotips del propi grup. Així, a casa nostra, que tenim un PIB per càpita d’uns 26.700 €, i notablement més elevat que a la resta de la península, excepte Euskal Herria i Madrid, l’estereotip català diu que som treballadors, assenyats, responsables, estalviadors, etc.
![](http://3.bp.blogspot.com/-gupfaacE7bw/Tsk_0Jt66UI/AAAAAAAAC-s/KmshySBd7bc/s320/0.jpg)
En el segon estudi, els investigadors traslladen a un nivell individual les troballes a nivell grupal, i els resultats venen a ser els mateixos. És a dir, tendim a percebre un veí molt més ric que nosaltres com algú molt competent i capaç.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/65/Euro_coins_and_banknotes.jpg)
De la lectura d’aquest article se’n poden extreure diverses conclusions: 1) És inconcebible com encara cap investigador català ha posat fil a l’agulla per incorporar la cultura catalana al PPCP. 2) Seria divertit replicar aquest estudi a nivell espanyol, tot i que la meva predicció és que els resultats serien raonablement similars. 3) Els diners importen, i molt. Ho saben els economistes, ho saben els polítics, i potser ara, ho començarem a saber els psicòlegs.
En definitiiva, la nostra riquesa afecta clarament a com veiem als altres. Quan un pobre es compara amb nosaltres, més competent i menys càlid ens veu. Serà aquest l’origen de l’enveja? Malgrat tot, però, sabem poc a l’entorn dels mecanismes psicològics que causen aquests estereotips. Potser els heurístics cognitius de Kanheman i Tversky?
I si en el fons Adam Smith tenia raó?
Related Posts