La ciència i el model productiu

Arrel de la gravíssima crisi que ens afecta, hem sentit a parlar molt sobre el canvi de model productiu que ha d’haver-hi a la societat espanyola, etc. Sóc francament pessimista respecte el canvi de model espanyol, però moderadament optimista respecte al canvi català.

L’economia catalana, tot i que àmpliament dominada per l’economia del maó (#esmaó) i del turisme (degut a la marca Barcelona), es troba en millors condicions per afrontar aquest canvi de model productiu: incrementant la inversió en R+D+i, promovent la recerca translacional, incrementant la internacionalització de la recerca catalana, fomentant la incorporació d’investigadors estrangers o expatriats a casa.

Així, la contribució de la ciència a l’economia catalana és més alta que a l’economia espanyola. I de més qualitat i competitivitat.

Precisament aquests dies en plena campanya electoral, llegeixo que Catalunya es disputa amb la Comunitat Autònoma de Madrid (Espanya) la localització d’un macro-complex dedicat al joc legal (una mena de Las Vegas europea), molt diferent, però del que es volia construir als Monegros. Suposadament aquest complex hauria de donar feina a centenars de milers de persones (al voltant de 250.000) en forma de llocs de treball directes i indirectes. En la meva opinió, si el Govern de Catalunya hi apostés, bo i que legítimament, estaria mirant al curt termini, per aconseguir ensorrar-nos una mica més.

Crec que el que hauria de fer el Govern català és donar suport a la implantació d’aquest complex a Espanya, que es basi en el model del totxo i el turisme, per tal que tinguin una bona font d’ingressos. Les negociacions pels actius i els passius després de la independència seran més fàcils.