Fets polítics falsos i records implantats

Avui recupero temes psicològics, des del vessant de la Psicologia Social Experimental. Fa temps que va arribar a les meves mans l’article “False memories of fabricated political events“, del grup de l’Elizabeth Loftus, investigadora de referència en qualsevol aspecte relacionat amb la memòria i volia fer-ne un post al bloc. De fet, l’autora és reconeguda per diverses troballes, però principalment pels seus treballs en memòria de testimonis i la mal·leabilitat de la memòria humana.

Bé, l’estudi en qüestió és un d’aquells que fan posar els pèls de punta i ens fan entendre com de manipulables arribem a ser alguns éssers humans. En aquest treball, els autors van demanar a més de 5.000 ciutadans dels EUA si recordaven tres fets polítics reals, i un d’entre cinc fets polítics inventats. Així, un 82% de la mostra recordava haver vist a les notícies els tres fets reals, mentre que pràcticament tots en recordaven com a mínim dos (un 98%).

La dada més esfereïdora, però, és la de que el 50% de la mostra recordava l’esdeveniment polític fals que se li presentava. No només això, sinó que el 27% deia que ho havia vist per la televisió! Els autors van explorar si hi havia diferències en funció de la pròpia ideologia. Sense ser cap sorpresa, resulta que els que es declaraven conservadors, recordaven més al president Barack Obama donant-li la mà al president de l’Iran, mentre que els demòcrates recordaven més al president George W. Bush de vacances durant la tragèdia del Katrina.

L’explicació de en donen els autors és que els fets polítics falsos són més fàcilment implantats quan són congruents amb les nostres actituds. Per exemple, si som d’esquerres, ens implantaran més fàcilment records falsos congruents amb els esquemes d’esquerres. I al revés també. En part perquè aquesta congruència ens fa sentir sentiments de familiaritat i reconèixer que allò és plausible, la qual cosa fa que siguem menys crítics.

Només em queda el dubte de saber si hi ha algunes característiques individuals que fan que siguem més o menys influenciables. D’altres estudis d’aquest grup, per exemple, han trobat que els creients són més influenciables. Què passaria si sabéssim com adreçar-nos a tothom per a manipular-lo? No ho sabem. Però el que sí que sabem és que és necessari tenir aquests coneixements per evitar que ens manipulin.