El frau de les tesis becades inacabades

En temps de retallades generals, m’agradaria cridar l’atenció sobre un tema que probablement és desconegut per a molts catalans. Què fem amb les tesis que han estat becades (FI, FPU, FPI, etc) i que mai s’arriben a defensar?

En temps com els que corren convé pensar en què gastem cada cèntim i cada euro, així que crec que val la pena reflexionar sobre aquest tema. Fins ara, quan un estudiant vol fer el doctorat, por fer-lo gratis et amore, o bé si té expedient suficient i s’integra dins d’un grup de recerca competitiu, i té la oportunitat de demanar una beca de recerca per iniciar la seva carrera investigadora. Aquestes beques (FI, FPU, FPI, entre d’altres i de sigles tan semblants) comporten entre 1.100 i 1.200 € mensuals durant 3 o 4 anys per tal de tenir un sou mentre es fa la recerca de la tesi doctoral, bo i cotitzant a la Seguretat Social.

En princpi la idea està molt bé i és així com ha de ser. Lamentablement, però, conec molts casos en els quals s’acaben les beques i el becari no ha acabat la tesi doctoral, i malauradament no l’acabarà mai, per raons que mal m’està dir-les. Desconec si hi ha estadístiques oficials al respecte, però la meva aposta és que una part important de les beques no acaben mai en una tesi doctoral. Des del meu punt de vista, això és un frau. Són diners públics llençats a les escombraries. Entre 36.000 i 48.000 que s’han invertit en la formació d’una persona i que gairebé mai retornen a la societat.

Val a dir que si el becari acaba la tesi doctoral dins del període becat o en els 6 mesos posteriors, rep un premi de 3.000 € i el grup de recerca 1.000 € més, però potser amb la pastanaga no n’hi ha prou. Les raons per les quals no es finalitzen les tesis són diverses i variades i no es pot penalitzar tothom, però en aquests casos que menciono, hi ha una gran deixadesa per part del becari, i també una part important de responsabilitat del director. Crec que en aquests casos hom hauria d’assumir responsabilitats individuals i per exemple, si no es compleix el termini per acabar la tesi amb una negligència manifesta de les obligacions i passotisme per part del becari, aquest hauria de respondre tornant almenys una part de les mesades rebudes. I qui sap si potser penalitzar el director o el grup de recerca. Si no, s’instal·la la sensació que com que manegues diner públic i que no és de ningú, no passa res si no actues amb tota la responsabilitat.

En una Catalunya independent, el sistema de beques de recerca hauria de tenir això en compte.