La riquesa i la capacitat i responsabilitat d’un país

Molt breument, és ben sabut que la riquesa d’un país (li podem dir producte interior brut, o PIB) té una notable influència en la percepció dels estereotips del propi grup. Així, a casa nostra, que tenim un PIB per càpita d’uns 26.700 €, i notablement més elevat que a la resta de la península, excepte Euskal Herria i Madrid, l’estereotip català diu que som treballadors, assenyats, responsables, estalviadors, etc.

Doncs bé, en aquest treball, els autors intenten esbrinar si la riquesa d’un país també afecta a la percepció de competència o capacitat que en tenen els que no formen part d’aquest grup (els anglosaxons en diuen outgrup). Així, proposen dos estudis. En el primer, exploren com 48 “nacions” diferents perceben la competència dels americans. El resultat és que com més pobre és un país, més competent veu als Estats Units d’Amèrica. És interessant veure com suïssos i turcs no veuen els americans gaire competents, però en canvi els països africans són els que en generals els tenen més ben considerats. A l’extrem més ric és on hi ha menys bona consideració de la competència o capacitats dels Estats Units: Suïssa, Alemanya, Bèlgica o Dinamarca en son alguns exemples. Espanya se situa en una zona intermitja. En canvi, pel que fa a la calidesa amb que hom veu els membres d’un altre grup, la relació és inversa. Com menys diferència hi ha entre nivell de PIB, més càlidament percebem un altre grup (més favorablement). És per això que potser tenim més simpaties per bascos i balears? De tota manera, els habitants de Madrid també estan en la mateixa franja que nosaltres.

En el segon estudi, els investigadors traslladen a un nivell individual les troballes a nivell grupal, i els resultats venen a ser els mateixos. És a dir, tendim a percebre un veí molt més ric que nosaltres com algú molt competent i capaç.

A banda dels resultats, una de les dades que m’ha cridat més l’atenció de la lectura de l’article és que el PIB per capita està negativament relacionat amb la percepció que té un outgrup de la teva responsabilitat. És a dir, els països més pobres et perceben com a més responsable! (r = −.60).

De la lectura d’aquest article se’n poden extreure diverses conclusions: 1) És inconcebible com encara cap investigador català ha posat fil a l’agulla per incorporar la cultura catalana al PPCP. 2) Seria divertit replicar aquest estudi a nivell espanyol, tot i que la meva predicció és que els resultats serien raonablement similars. 3) Els diners importen, i molt. Ho saben els economistes, ho saben els polítics, i potser ara, ho començarem a saber els psicòlegs.

En definitiiva, la nostra riquesa afecta clarament a com veiem als altres. Quan un pobre es compara amb nosaltres, més competent i menys càlid ens veu. Serà aquest l’origen de l’enveja? Malgrat tot, però, sabem poc a l’entorn dels mecanismes psicològics que causen aquests estereotips. Potser els heurístics cognitius de Kanheman i Tversky?

I si en el fons Adam Smith tenia raó?