Obituari: Marvin Zuckerman (1928-2018)

 El passat 16 de novembre em vaig assabentar, gràcies al company Dr. Anton Aluja (UdL), que malauradament el Dr. Marvin Zuckerman havia traspassat just després de sortir de votar de les midterm elections dels Estats Units.

Passats uns dies, i després del cop inicial, és un bon moment per fer balanç de la seva trajectòria i de les seves contribucions a la ciència psicològica, i sobretot, a la Psicologia de la Personalitat.

En Marvin Zuckerman va ser, sense cap mena de dubte, un dels grans psicòlegs del segle XX. És conegut, sobretot, pel seu model psicobiològic de la personalitat, desenvolupat a partir del supertret Percaça de Sensacions (Sensation Seeking). Es va endinsar en aquest camp quan investigava els efectes de la deprivació sensorial, un camp del qual parlarem algun dia i que no està exempt de polèmiques, i va descobrir que hi podia haver diferències individuals extremes en situacions de deprivació sensorial extrema. Aquestes diferències individuals el van portar a conjecturar que aquesta susceptibilitat a l’avorriment, percaça de sensacions, i d’altres trets que conformen el Model Alternatiu dels Cinc Grans, podien ser explicades per diferències en el funcionament psicobiològic del sistema nerviós central.

La percaça de sensacions (nom encunyat en català pel Dr. Lluís García-Sevilla) ha estat el motto de la vida acadèmica del Dr. Zuckerman. Va tenir l’enorme sort de poder treballar al costat d’Eysenck, a l’Institute of Psychiatry de Londres, on també va tenir ocasió de treballar al costat de Jeffrey A. Gray, o d’en Roberto Plomin. I de fet, els seus estudis han tingut molta trascendència a nivell social, ja que és un tret de personalitat que distingeix clarament entre aquelles persones que disfruten del risc i aquelles que no, amb totes les derivades socials que us pogueu imaginar.

Així mateix, hem tingut la sort de rebre la seva visita diverses vegades. En els últims 20 anys, per exemple, ens ha visitat en diverses ocasions. L’any 2002 va impartir una conferència a la nostra Facultat, mentres que l’última visita que ens va fer va ser l’any 2013 al congrés de la International Society for the Study of Individual Differences (ISSID) que vam organitzar al CosmoCaixa, tot i que ja començava a mostrar bastants signes d’envelliment accelerat. Recordo especialment la visita que va fer el 2009 a la UAB, ja que treballava amb la Dra. Montse Gomà-i-Freixanet i el Dr. Rafael Torrubia. Més recentment, però, havia tingut col·laboracions molt intenses amb el Dr. Anton Aluja, amb qui va desenvolupar un test psicomètric homologable als més alts estàndards internacionals, i que és el ZKA-PQ, juntament amb els col·legues Oscar García, Luis F. García i Àngel Blanch.

A nivell personal era un home afable, sempre disposat a escoltar, i sempre disposat a donar un bon consell, sobretot a joves investigadors com quan el vaig conèixer. Els qui el van conèixer de més jove deien que era un home molt intens i un gran discutidor.

En definitiva, era un home savi i que havia après dels més grans. I ara és amb ells. Descansi en pau.