Els futuribles Nobel catalans

Aquesta és la primera entrada d’aquest bloc, i per a inaugurar-lo, m’he decidit a fer pública una dada que probablement poca gent coneix.

L’empresa Thomson Reuters, i concretament el més conegut com a ISI Web of Knowledge, és coneguda per calcular els famosos factors d’impacte que tant es fan servir com a indicadors de la recerca científica. En un apartat de la seva web es dediquen a fer prediccions sobre el possibles premis Nobel dels propers anys basant-se en el número de cites dels articles, l’impacte que han tingut aquests i el grau d’estima professada pels seus col·legues acadèmics. Val a dir que aquesta mena d’exercicis acaben sovint en fracassos, però fins ara n’han encertat 14 des del 2002.

Així doncs, aparèixer en aquesta llista és un bon indicador de la qualitat de la recerca de l’investigador en qüestió i la seva capacitat transformadora del món on vivim. En aquesta llista, distribuïda en quatre àrees de coneixement, hi apreixen tres investigadors catalans: Joan Massagué (Medicina), Jordi Galí (Economia) i Juan Ignacio Cirac (Física). Sense cap dubte, aquesta és una petita dada, però tenir tres aspirants ferms al premi Nobel en diverses àrees ens hauria de fer sentir orgullosos. La no tant bona notícia és que només un desenvolupa la seva recerca a Catalunya, en Jordi Galí, a la Universitat Pompeu Fabra.

Més enllà de maldar per intentar aconseguir un Nobel en literatura, cosa altament improbable sense el suport d’un estat, hauríem també de maldar i donar el reconeixement necessari a tots aquells científics que fan recerca de frontera en el seus respectius camps. De moment, però, tenim tres grans mascarons de proa.