Diferents tipus d’aprenents
No tots aprenem de la mateixa manera. Uns assimilem més la informació visual, d’altres tenim mecanismes de comprensió més lògics. Uns estudiem millor en solitari, i d’altres en companyia. A cada persona li funcionen uns mètodes d’aprenentatge, i no li agraden uns altres.
Quin és el vostre estil d’aprenentatge? Podeu reflexionar-hi amb l’ajuda d’algun test d’autoconeixement. Us en deixem alguns a continuació:
- What is Your Learning Style (model de tres categories: visual, auditiu o tàctil/cinestèsic).
- Multiple Intelligences Self-Assessment: (model de les intel·ligències múltiples).
- Index of Learning Styles Questionnaire (model dels paràmetres actiu/reflexiu, sensitiu/intuitiu, visual/verbal, seqüencial/global)
Diferents estratègies d’aprenentatge
Les estratègies d’aprenentatge són els processos mentals que fem servir per entendre i processar la informació, i per treballar noves habilitats. Cada estudiant acostuma a adoptar estratègies diferents, sovint sense ser-ne conscient. Totes són vàlides i, a més, no n’utilitzem només una, sinó una combinació d’unes quantes.
Us proposem que reflexioneu sobre quines estratègies acostumeu a fer servir vosaltres, i també quines us podria anar bé desenvolupar. A continuació us mostrem una llista de les més habituals que fan servir els aprenents d’idiomes. L’hem adaptada a partir d’una classificació dels autors Stern i Grenfell, extreta del llibre Establishing Self-Access, de Gardner i Miller*:
Estratègia de planificació: completar tasques i organitzar-se l’aprenentatge.
Estratègia activa: responsabilitzar-se del propi estudi i buscar activament oportunitats d’aprenentatge.
Estratègia empàtica: relaxar-se quan es fa servir la llengua nova, i ser capaços de tolerar els propis errors.
Estratègia formal: fer servir la llengua pròpia com a referència per entendre com funciona la nova llengua.
Estratègia experimental: descobrir coses de l’idioma que estem estudiant, i formular regles nosaltres mateixos.
Estratègia semàntica: entendre al màxim possible el que s’està dient en la llengua que s’està aprenent.
Estratègia pràctica: practicar l’idioma tant com sigui possible.
Estratègia comunicativa: utilitzar l’idioma en situacions de la vida real, i no en situacions d’aprenentatge o de pràctica.
Estratègia de seguiment: fer un autoseguiment de l’aprenentatge.
Estratègia d’internalització: començar a pensar en la llengua que estem estudiant sense recórrer a la pròpia llengua.
*Gardner, D., Miller, L. Establishing Self-Access. From Theory to Practice. Cambridge University Press. Cambridge, 1999, 276 p. ISBN: 0-521-58556-2.