Les entrevistes grupals, grups de discussió i grups focals són tècniques qualitatives de recollida d’informació molt utilitzades en les investigacions educatives. No obstant, la seva diferenciació és una tasca inconclusa on, segons Barbour (2013), hi ha debats metodològics contradictoris per la diversitat d’àrees, propòsits i disciplines dels investigadors que les utilitzen.
En aquest sentit, després de revisar els 11 treballs metodològics sobre aquestes tècniques inclosos en les referències bibliogràfiques, identifiquem que la majoria dels autors les defineix com a converses col·lectives i/o tipus d’entrevistes grupals, mostrant diferències subtils entre els seus propòsits, el rol de l’investigador, el rol dels participants i la seva aplicació. En conseqüència, l’ús d’una o altra d’aquestes tècniques estarà condicionat pels objectius de la recerca.
A continuació, presentem un quadre comparatiu que sintetitza aquestes diferències:
| Entrevista grupal | Grup de discussió | Grup focal |
| Propòsits | ||
| Conversa intencionada amb un grup de persones que busca indagar les percepcions, creences i opinions que aquest grup té sobre un tema determinat. | Conversa grupal que té per finalitat buscar informació sobre el tema estudiat a través de la interacció discursiva dels participants. La informació sorgeix de la interacció i els processos de negociació mitjançant els quals els participants construeixen el seu discurs grupal. | El grup focal, que molts no distingeixen del grup de discussió perquè comparteixen propòsits, es distingeix perquè centra la seva atenció en un tema o subtema específic de la investigació (Martínez, 2012, Trejo, 2021). |
| Rol de l’investigador/a | ||
| L’investigador/a condueix la conversa sobre la base de tòpics definits prèviament. Aquest rol l’ha d’exercir de manera amena per facilitar la lliure expressió dels participants.
|
L’investigador/a assumeix el rol de moderador i motivador de la participació. Com a guia ha de provocar la participació equitativa de les persones, regular els torns de paraula i evitar agressions entre elles (Hernández i Mendoza, 2018). Així mateix, ha d’equilibrar entre els temes que vol conèixer i els que genera el grup (Benavides-Lara et al, 2021). |
L’investigador/a assumeix el rol d’una moderació semidirectiva i possibilitadora de la interacció, amb l’excepció que haurà d’estar enfocat en abordar el tema específic de la investigació (Trejo, 2021). |
| Rol dels participants | ||
| S’espera que els participants expressin la seva mirada sobre els tòpics tractats a partir de les preguntes de l’entrevistador. | S’espera que els participants comuniquin la seva mirada personal, escoltin les percepcions dels altres participants, reflexionin i construeixin juntament amb els altres una mirada col·lectiva del tema tractat. En resum, es busca que els participants parlin entre si, no només amb l’investigador (Barbour, 2013) i desenvolupin al màxim la interacció i la negociació. |
El rol dels participants és idèntic al del grup de discussió, amb la diferència que el tema tractat és molt més específic. |
| Aplicació | ||
| Seguint el que planteja Folgueira (2016) en la seva aplicació s’ha d’identificar el moment de la investigació en què s’està aplicant: inici, desenvolupament o final, seleccionar l’estructura a utilitzar: estructurada, semiestructurada o no estructurada, i contemplar-ne les seves tres fases: planificació, realització i anàlisi. | Segons Benavides-Lara et al (2021), la seva aplicació requereix d’un procés logístic on s’ha de seleccionar als participants, triar un espai amè de realització, definir els moments claus de la dinàmica i planificar el seu registre audiovisual. | A la seva aplicació s’han de tenir en compte els mateixos aspectes que al grup de discussió. |
Referències bibliogràfiques
Ballestín, B. (2018). Técnicas de investigación cualitativas: la entrevista, el grupo de discusión y la observación participante. En B. Ballestín i S. Fàbregues, La práctica de la investigación cualitativa en ciencias sociales y de la educación (pp. 95-174). Editorial UOC.
Barbour, R. (2013). Los grupos de discusión en investigación cualitativa. Morata
Benavides-Lara, M., Pompa-Mansilla, M., Agüero-Servín, M., Sánchez-Mendiola, M., i Rendón-Cázales, V. (2021). Los grupos focales como estrategia de investigación en educación: algunas lecciones desde su diseño, puesta en marcha, transcripción y moderación. CPU-E revista de investigación educativa, 34, 163-197. https://cpue.uv.mx/index.php/cpue/article/view/2793
Fàbregues, S., i Paré, M. (2016). El grupo de discusión. En S. Fàbregues, J. Meneses, D. Rodríguez-Gómez i M. Paré, Técnicas de investigación social y educativa (pp. 134-158). Editorial UOC.
Folgueiras, P. (2016). La entrevista. Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/2445/99003
Hernández, R., i Mendoza, C. P. (2018). Metodología de la investigación: las rutas cuantitativa, cualitativa y mixta. McGraw-Hill Interamericana.
Martínez, R. (2012). Reseña metodológica sobre los grupos focales. Diá-logos, 9, 47-53.
Massot, I., Dorio I., i Sabariego, M. (2009) Estrategias de recogida y análisis de la información. En R. Bisquerra (Coord.), Metodología de la investigación educativa (pp. 329-366). La Muralla.
Sabariego, M. (2020). Técnicas para el seguimiento y sistematización de proyectos e intervenciones. Las estrategias de recogida de información: la entrevista y las técnicas grupales. Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/2445/152817
Trejo, K. (2021). Fundamentos de metodología para la realización de trabajos de investigación. Parmenia.
Valles, M. (1997). Técnicas cualitativas de investigación social: reflexión metodológica y práctica profesional. Síntesis.