El Laboratori de recerca: agents de la primera globalització, és un curs-taller adreçat a estudiants de 2n, 3r i 4t curs del Grau d’Història per introduir-los en unes primeres nocions de treball de recerca de l’àrea de coneixement d’Història Moderna. L’activitat està organitzada des del projecte d’investigació de la Universitat de Barcelona REDIF (Xarxes d’informació i fidelitat: els mediadors territorials en la construcció global de la Monarquia d’Espanya, 1500-1700, Ref. PID2019-110858GA-I00, Ministeri de Ciència i Innovació), forma part de la proposta docent que assenyala també els objectius del projecte, i pretén apropar a l’alumnat de grau la feina d’un grup de recerca de la Facultat. Amb aquesta activitat l’alumnat coneixerà la tasca pràctica i metodològica d’uns investigadors especialistes en el seu respectiu àmbit, així com els rudiments i tècniques bàsiques de buidatge d’informació documental i el funcionament d’una base de dades.

Sessions:

1. Benvinguts al laboratori! Què són els agents de la primera globalització?
2. Formació en la base de dades del projecte REDIF.
3. Els agents religiosos. Treballar amb epistolaris de religiosos i missioners.
4. Els agents cívics. Els mitjans de comunicació política entre la cort i els territoris de frontera (Gobernación de Chile) i les dinàmiques de defensa d’interessos de les elits urbanes.
5. Visita a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. La correspondència i els registres de deliberacions del Consell de Cent (segles XVI-XVII).
6. Visita a la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona.

Inscriu-te enviant el teu nom i cognoms, titulació que estàs estudiant, i curs a pr.redif@ub.edu

PROFESSORAT

• Ida Mauro, docent de l’àrea d’Història Moderna
• Diego Sola, docent de l’àrea d’Història Moderna
• José Araneda Riquelme, Scuola Normale Superiore de Pisa
• Alberto Mariano Rodríguez Martínez, doctor per la Universidad Pablo de Olavide
• Davor Antonucci, Università “La Sapienza” de Roma

Equip de formadors de la base de dades: Freek Loves, Guillem Martos, Iván Izquierdo, Álvaro García

El curs d’extensió universitària Història espiritual d’Occident, coorganitzat per la Facultat de Geografia i Història de la UB (a través de la seva Àrea d’Història Moderna) i per la Facultat Antoni Gaudí de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, s’adreça a estudiants de grau i públic en general amb l’objectiu d’oferir una formació en història de la cultura religiosa del món occidental des de l’Antiguitat i fins a l’Època Contemporània, amb una mirada especial al període medieval i modern (segles VI-XVIII) sense oblidar els orígens ni les transformacions recents. El curs es compon de sessions teòriques amb d’altres de casos d’estudi d’aprofundiment que serveixen de formació, en conjunt, per a estudiar l’evolució de la religiositat i les seves formes.

PROGRAMA DE L’ACTIVITAT I CALENDARI: Accés al PDF.

Sessions del 15 de febrer al 31 de maig, de 15:30 a 17:30 h

INSCRIPCIONS EN AQUEST ENLLAÇ: https://www.ub.edu/insact/alumnes/inici.php?idioma=1&id=84408ef92de29d18ec6a

Més informacions a: diegosola@ub.edu

Professors:

Dr. Jaume Angelats (Facultat de Teologia de Catalunya i ISCREB)
Dr. Albert Viciano (Facultat Antoni Gaudí – Ateneu Universitari Sant Pacià)
Dra. Elisabeth Garcia i Marrasé (Universitat de Barcelona)
Dra. Araceli Rosillo (Arxiu Biblioteca dels Franciscans de Catalunya)
Prof. Josep-Miquel Bausset (Escola de Teologia de l’Abadia de Montserrat)
Dra. Rosa Ribas (Facultat Antoni Gaudí – Ateneu Universitari Sant Pacià)
Dra. Rosa Ma. Alabrús (Universitat Abat Oliba CEU)
Dr. Josep Castanyé Subirana (Facultat de Teologia de Catalunya)
Dra. Mariela Fargas (Universitat de Barcelona)
Dr. Diego Sola (Universitat de Barcelona)

El món d’Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI-XVII (Manresa i Barcelona, 19-22 de desembre de 2022)

TERCERA CIRCULAR. S’apropa la celebració del Congrés i per aquest motiu us fem arribar el programa definitiu. A les circulars anteriors ja hi constaven les especificacions per a la presentació de les comunicacions i les informacions d’inscripció que ara reiterem com a recordatori.

Programa definitiu

Podeu consultar el programa del Congrés d’Història Moderna de Catalunya en aquest enllaç:

http://www.ub.edu/medievalmoderna/images/PDFs/Programa-IXCHMC.pdf

Data límit d’inscripció

Les inscripcions i el pagament dels assistents i comunicants s’hauran de fer fins el 28 de novembre de 2022, a l’enllaç habilitat a la següent pàgina web:

https://www.ub.edu/insact/alumnes/inici.php?idioma=1&id=8ebac329128b9656d61c

La inscripció inclou els desplaçaments a Manresa i les actes del Congrés.

Reconeixement d’activitats per als estudiants de la Facultat de Geografia i Història de la UB:

 -estudiants de Grau: 1,5 crèdits

Registre al servei de transport i visita guiada

Els dies 19, 20 i 21 de desembre les sessions del Congrés tindran lloc a Manresa. Tal i com es pot consultar al programa, cada dia hi haurà un servei de transport entre Barcelona i Manresa, per a l’anada i la tornada, en els horaris indicats.

El dimecres 21 es realitzarà la visita guiada a la Cova de sant Ignasi i la Manresa ignasiana. Els congressistes hauran de comunicar, fins el 2 de desembre com a data límit, les seves necessitats de desplaçament i si assistiran a la visita guiada.

Ho han de fer a través del següent formulari, indicant nom i cognoms:

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLScdDKLNv8D-EPQT16OzDeoIXKTuMYcln8YLkm8h4Wz0l_4tow/viewform

Presentació de comunicacions

Es recorda als congressistes comunicants que la versió definitiva dels textos de les comunicacions, un cop celebrat el Congrés, s’ha d’enviar, màxim, el 30 de gener de 2023. Els enviaments s’hauran de trametre a l’adreça congreshmc@ub.edu, en versió Word o processador de textos equivalent. Les normes que caldrà aplicar als textos són les que s’empren a Pedralbes. Revista d’història moderna, que podeu consultar en aquest enllaç: https://revistes.ub.edu/index.php/pedralbes/about/submissions.

Secretaria del Congrés:

Àrea d’Història Moderna de la UB: congreshmc@ub.edu

Seminaris del cicle Aula Mediterrània organitzat per l’Àrea d’Història Moderna i el Màster en Història i identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX) de la Universitat de Barcelona

Les conferències tindran lloc els dies indicats, de 18:30 a 19:45 h, a la seu de l’Institut Europeu de la Mediterrània (c/ Girona, 20, Barcelona)

10 de novembre

·  Paola Volpini, Università di Roma “La Sapienza”: “La construcción del embajador en la época moderna: la diplomacia entre los estados italianos y la Monarquía hispánica (siglos XVI-XVII)”

23 de novembre

 ·  Clara Bejarano Pellicer, Universitat de Sevilla: “Los espacios sonoros de la ciudad en la Edad Moderna (siglos XV-XVIII)”

15 de desembre

·  Daniel Muñoz Navarro, Universitat de València: “Els aparadors de la moda. Democratització del luxe i nous espais de consum a la València preindustrial”

L’Àrea d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona estrena nou web, més àgil i intuïtiu. Aquí es publiquen les novetats relacionades amb les activitats de recerca i docència de l’Àrea i el seu professorat, del màster en Història i identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX), així com de Pedralbes. Revista d’història moderna i del Congrés d’Història Moderna de Catalunya.

Els altres canals d’informació són:

• Twitter de l’Àrea: @ModernaUB
• Instagram: @modernaUB
• Facebook: enllaç

L’Àrea d’Història Moderna forma part de la Secció d’Història Medieval, Història Moderna, Paleografia i Diplomàtica del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

Docència

• Grau en Història
• Grau en Arqueologia
• Grau en Història de l’Art
• Màster en Història i identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX)

Programa de doctorat

• Societat i Cultura: Història Moderna

Recerca

Projectes actius de l’Àrea:

• Agents i institucions a la xarxa catalana del Mediterrani (segles XVI-XVIII) (Ministeri de Ciència i Innovació)
• La conflictivitat familiar: pràctiques socioculturals i legals en espais de mobilitat (Barcelona, XVI-XVIII) (Ministeri de Ciència i Innovació)
• Poder i Representacions Culturals: Comunitats sensorials i comunicació política al món hispànic (segles XV-XVIII) (Ministeri de Ciència i Innovació)
• Xarxes d’informació i fidelitat: els mediadors territorials a la construcció global de la Monarquia d’Espanya (1500-1700) (Ministeri de Ciència i Innovació)

Grup de Recerca Consolidat:

GEHMO – Grup d’Estudis d’Història del Mediterrani Occidental (AGAUR – Generalitat de Catalunya)