Aquest divendres, 2 de juny, l’Àrea d’Història Moderna organitza el seminari Sofonisba Anguissola: una propuesta interpretativa de su papel en la corte de Felipe II, a càrrec de de la Dra. Cecilia Gamberini. Podeu consultar el programa aquí.
Els propers 1 i 2 de juny la xarxa de recerca Poder i Representacions organitza el seminari Designar la política. Entre pràctiques culturals i experiències sensorials (segles XV-XVIII).Podeu consultar el programa complet, aquí.
La setmana del 8 de maig visitarà el Departament el professor Robert Kozyrski, de la Universitat Joan Pau II de Lublin (Polònia), en el marc d’una estada del programa Erasmus+ de mobilitat del professorat.
El proper dimarts, 9 de maig, a les 12:30 h a l’aula 409 de la Facultat, el prof. Kozyrski impartirà la classe-conferència “La Commonwealth polonesa-lituana i el seu lloc a l’Europa central i oriental. Societat, esglésies, política (segles XVI-XVIII)”.
Els propers 5 i 6 de maig la Càtedra UB d’Estudis del Renaixement de Molins del Rei i el projecte d’investigació REDIF de l’Àrea d’Història Moderna de la UB, en col·laboració amb el laboratori d’humanitats digitals de la Università di Cagliari LUDICA organitzen el taller d’humanitats digitals aplicades a la recerca en Història Moderna.
Els propers 28 i 29 de març se celebra el nou col·loqui anual del projecte de recerca de l’Àrea REDIF sota el títol “Les llengües dels mediadors a la Monarquia Hispànica als segles XVI-XVIII. Comunicació política i codis culturals”.
El proper 30 de març l’Àrea d’Història Moderna, a través del màster en Història i identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX), participa en el seminari Aula Mediterrània de l’Institut Europeu de la Mediterrània a través de la sessió La Corona d’Aragó i la Monarquia hispànica: relacions, conflictivitat, xarxes de poder (segles XVI a XVIII). Podeu consultar el programa aquí.
El primer període de preinscripció és obert fins el 16 d’abril
El màster d’Història i identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX) obre, fins el 16 d’abril, el període de preinscripció per al proper curs 2023-2024, que arrencarà la desena promoció de la titulació. Es tracta d’una oferta formativa que, novament, es durà a terme simultàniament des de les universitats de Barcelona, Alacant, Jaume I de Castelló i València. El màster, encara que interuniversitari, es cursa i matricula a la Universitat de Barcelona. S’adreça especialment a un perfil de graduats en Història, Història de l’Art, Antropologia, Arqueologia, Geografia, però també a titulats en d’altres disciplines.
El màster interuniversitari“Història i identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX)” ofereix totes les eines per formar especialistes en l’estudi de l’evolució històrica i la configuració de les identitats de les societats del Mediterrani Occidental durant l’Edat Moderna.
La titulació s’orienta principalment cap a la recerca, ja que el títol suposa la via d’accés al doctorat. Però al mateix temps té una clara utilitat professionalitzadora en altres sectors més amplis com l’ensenyament, l’arxivística, la museografia, el món editorial, la gestió de la cultura i el patrimoni o la gestió de la interculturalitat. Aquests últims sectors resulten molt significatius en el context actual, polític i cultural, de relacions de la Unió Europea amb el món mediterrani i el Magrib.
Aquest 30 de gener, al Seminari de Secció d’Història Medieval i Història Moderna, tindrà lloc el col·loqui de recerca ‘Mujeres y poder. Agencias, estrategias, resistencias’.
El Laboratori de recerca: agents de la primera globalització, és un curs-taller adreçat a estudiants de 2n, 3r i 4t curs del Grau d’Història per introduir-los en unes primeres nocions de treball de recerca de l’àrea de coneixement d’Història Moderna. L’activitat està organitzada des del projecte d’investigació de la Universitat de Barcelona REDIF (Xarxes d’informació i fidelitat: els mediadors territorials en la construcció global de la Monarquia d’Espanya, 1500-1700, Ref. PID2019-110858GA-I00, Ministeri de Ciència i Innovació), forma part de la proposta docent que assenyala també els objectius del projecte, i pretén apropar a l’alumnat de grau la feina d’un grup de recerca de la Facultat. Amb aquesta activitat l’alumnat coneixerà la tasca pràctica i metodològica d’uns investigadors especialistes en el seu respectiu àmbit, així com els rudiments i tècniques bàsiques de buidatge d’informació documental i el funcionament d’una base de dades.
Sessions:
Benvinguts al laboratori! Què són els agents de la primera globalització?
Formació en la base de dades del projecte REDIF.
Els agents religiosos. Treballar amb epistolaris de religiosos i missioners.
Els agents cívics. Els mitjans de comunicació política entre la cort i els territoris de frontera (Gobernación de Chile) i les dinàmiques de defensa d’interessos de les elits urbanes.
Visita a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. La correspondència i els registres de deliberacions del Consell de Cent (segles XVI-XVII).
Visita a la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona.
Inscriu-te enviant el teu nom i cognoms, titulació que estàs estudiant, i curs a pr.redif@ub.edu
PROFESSORAT
Ida Mauro, docent de l’àrea d’Història Moderna
Diego Sola, docent de l’àrea d’Història Moderna
José Araneda Riquelme, Scuola Normale Superiore de Pisa
Alberto Mariano Rodríguez Martínez, doctor per la Universidad Pablo de Olavide
Davor Antonucci, Università “La Sapienza” de Roma
Equip de formadors de la base de dades: Freek Loves, Guillem Martos, Iván Izquierdo, Álvaro García