Els propers 5 i 6 de maig la Càtedra UB d’Estudis del Renaixement de Molins del Rei i el projecte d’investigació REDIF de l’Àrea d’Història Moderna de la UB, en col·laboració amb el laboratori d’humanitats digitals de la Università di Cagliari LUDICA organitzen el taller d’humanitats digitals aplicades a la recerca en Història Moderna.
El proper 30 de març l’Àrea d’Història Moderna, a través del màster en Història i identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX), participa en el seminari Aula Mediterrània de l’Institut Europeu de la Mediterrània a través de la sessió La Corona d’Aragó i la Monarquia hispànica: relacions, conflictivitat, xarxes de poder (segles XVI a XVIII). Podeu consultar el programa aquí.
El primer període de preinscripció és obert fins el 16 d’abril
El màster d’Història i identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX) obre, fins el 16 d’abril, el període de preinscripció per al proper curs 2023-2024, que arrencarà la desena promoció de la titulació. Es tracta d’una oferta formativa que, novament, es durà a terme simultàniament des de les universitats de Barcelona, Alacant, Jaume I de Castelló i València. El màster, encara que interuniversitari, es cursa i matricula a la Universitat de Barcelona. S’adreça especialment a un perfil de graduats en Història, Història de l’Art, Antropologia, Arqueologia, Geografia, però també a titulats en d’altres disciplines.
El màster interuniversitari“Història i identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX)” ofereix totes les eines per formar especialistes en l’estudi de l’evolució històrica i la configuració de les identitats de les societats del Mediterrani Occidental durant l’Edat Moderna.
La titulació s’orienta principalment cap a la recerca, ja que el títol suposa la via d’accés al doctorat. Però al mateix temps té una clara utilitat professionalitzadora en altres sectors més amplis com l’ensenyament, l’arxivística, la museografia, el món editorial, la gestió de la cultura i el patrimoni o la gestió de la interculturalitat. Aquests últims sectors resulten molt significatius en el context actual, polític i cultural, de relacions de la Unió Europea amb el món mediterrani i el Magrib.
El VIII Congrés d’Història Moderna de Catalunya va posar el focus en temes com l’evolució del paisatge històric de Catalunya en la seva caracterització mediterrània; el lloc de Catalunya en el marc de la política mediterrània de la monarquia; el manteniment de les relacions comercials mediterrànies tot i el gir atlàntic; les famílies com a element clau de l’estructuració social; les transferències culturals; o el pensament i les pràctiques religioses.
El tema d’aquesta edició s’emmarca en la particular significació que el món mediterrani va mantenir al llarg dels segles moderns, no només per a Catalunya sinó també per a molts altres àmbits ibèrics.
La sisena convocatòria del congrés va ser dedicada a la Catalunya Diversa. Una paraula, diversitat, a aquells anys de gran actualitat, i que, dins dels objectius del congrés, corresponia a la voluntat de fer palès que al costat d’unes realitats, d’unes estructures, d’unes institucions, d’una legalitat comunes, d’un pensament i d’una cultura dominants, hi havia també una diversitat de situacions i de comportaments de tot ordre en els quals calia aprofundir per aproximar-nos més a l’autèntica complexitat de qualsevol període històric i de qualsevol formació social.
Els dos volums d’actes els trobeu ara a la nostra pàgina web:
La societat catalana (segles XVI-XVIII). Any 2003.
L’anàlisi de l’evolució de la societat catalana entre els segles XVI i XVIII constituí el tema principal al voltant del qual es desenvoluparen les ponències i comunicacions del V Congrés d’Història Moderna de Catalunya.
L’objectiu del congrés fou abordar la construcció de les identitats socials i la conflictivitat que aquesta generà, la relació comunitat-intimitat i les experiències femenines dins la societat catalana al llarg de l’Època Moderna. Aquests àmbits, a més, foren tractats des de perspectives innovadores, prenent en consideració les estratègies familiars, els mecanismes de sociabilitat i la plasmació d’aquests darrers en el patrimoni arquitectònic.
Als nostres volums podeu llegir les intervencions que s’hi van presentar:
Les ponències i comunicacions que es desenvoluparen en el IV Congrés d’Història Moderna de Catalunya respongueren a la necessitat de situar la història de Catalunya en un horitzó explícitament exterior, europeu. En aquest sentit, el congrés abordà les relacions establertes entre Catalunya i els territoris circumdants, dipositant una especial atenció als vincles transpirinencs.
L’objectiu de les reunions, doncs, fou aproximar-se al grau d’obertura de la societat catalana a les influències estrangeres, posant un èmfasi rellevant en el paper de la diplomàcia i la circulació de missatges culturals, polítics i socioeconòmics.
Doneu una ullada als dos volums de comunicacions als volums 1998 de Pedralbes:
Les Institucions Catalanes (segles XV-XVII). Any 1993.
Les institucions catalanes, de forma genèrica, constituïren el tema principal al voltant del qual es desenvoluparen les conferències del III Congrés d’Història Moderna de Catalunya. L’objectiu del congrés fou abordar en un sentit ampli la diversitat institucional de la Corona d’Aragó, així com també el seu abast geogràfic.
Per a assolir aquest darrer propòsit, el III Congrés d’Història Moderna de Catalunya inclogué comunicacions i ponències d’historiadors provinents de tots aquells territoris que conformaren la Corona d’Aragó.
Els dos volums dels actes són encara avui en dia entre els més consultats de la revista:
El II Congrés d’Història Moderna de Catalunya estigué dedicat a l’anàlisi de les conjuntures política, social, econòmica i cultural que s’advingueren a la Catalunya de Carles III. Comptant amb les aportacions d’una extensa representació d’investigadors procedents de diverses universitats de l’Estat espanyol, les conferències que hi tingueren lloc es remeteren a la necessitat de qüestionar la suposada harmonia entre el reformisme oficial i la vitalitat econòmica de Catalunya durant el regnat del monarca esmentat.
En aquest sentit, les reunions donaren a conèixer la fragmentació de la realitat històrica de la Catalunya de Carles III i contribuïren a difondre una perspectiva més integradora del panorama del segle XVIII català.
Totes les comunicacions es van publicar a un doble volum de la revista:
Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya.Any 1984.
Les ponències i comunicacions que es van presentar al I Congrés d’Història Moderna de Catalunya van respondre a la motivació d’aproximar-se a la complexitat dels mons urbà i rural de la Catalunya moderna, a través de l’anàlisi de tres eixos principals: la política i les institucions; la religió; i la cultura i les mentalitats.
L’objectiu principal de les reunions va ser posar de manifest les connexions existents entre els tres camps anteriorment nomenats, en un país i en una època en què la religió va esdevenir política i cultural.
