El proper 15 de novembre, a les 18:00 h, l’Aula Joan Maragall de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona acollirà la presentació del llibre de Rafael Ramis i Pedro Ramis La Universidad de Barcelona en el siglo XVII.
L’acte serà presentat pel Rector de la Universitat, Dr. Joan Guàrdia, i comptarà amb les intervencions dels autors del llibre, juntament amb el Dr. Agustí Alcoberro, Vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals i el Dr. Jaume Dantí, director del Departament d’Història i Arqueologia.
El proper 21 d’octubre, al Palau de Requesens de Molins de Rei, la Càtedra d’Estudis del Renaixement UB organitza la jornada “Les torres de guaita: cap a la creació d’una metodologia comuna de treball”.
El 28 de setembre a la tarda tindrà lloc la inauguració oficial del curs 2023-2024 del Màster en Història i identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX). En el transcurs de l’acte acadèmic, el Dr. Enric Garcia Domingo, director del Museu Marítim de Barcelona, pronunciarà la conferència Navegar a la Mediterrània moderna: construir comunitats i articular territoris. Aquí podeu descarregar el targetó de l’acte.
Aquest trimestre de tardor l’Àrea d’Història Moderna proposa un curs del programa Gaudir UB de l’Àrea de Formació Complementària de la UB. Sota el títol “La Mediterrània dels segles XVI al XIX: desastres naturals i protecció divina”, el curs abordarà les desgràcies que van colpejar la població europea d’aquesta època i quina va ser la resposta de la població i les autoritats.
El grup de recerca consolidat de l’Àrea d’Història Moderna, el GEHMO, organitza un panel en el 16è congrés internacional de l’Associació Europea d’Història Urbana (EAUH, en les seves sigles en anglès). Fins el 30 de setembre poden fer-se arribar les propostes de comunicació seguint les indicacions del web del congrés:
Aquest divendres, 2 de juny, l’Àrea d’Història Moderna organitza el seminari Sofonisba Anguissola: una propuesta interpretativa de su papel en la corte de Felipe II, a càrrec de de la Dra. Cecilia Gamberini. Podeu consultar el programa aquí.
Els propers 5 i 6 de maig la Càtedra UB d’Estudis del Renaixement de Molins del Rei i el projecte d’investigació REDIF de l’Àrea d’Història Moderna de la UB, en col·laboració amb el laboratori d’humanitats digitals de la Università di Cagliari LUDICA organitzen el taller d’humanitats digitals aplicades a la recerca en Història Moderna.
El proper 30 de març l’Àrea d’Història Moderna, a través del màster en Història i identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX), participa en el seminari Aula Mediterrània de l’Institut Europeu de la Mediterrània a través de la sessió La Corona d’Aragó i la Monarquia hispànica: relacions, conflictivitat, xarxes de poder (segles XVI a XVIII). Podeu consultar el programa aquí.
El primer període de preinscripció és obert fins el 16 d’abril
El màster d’Història i identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX) obre, fins el 16 d’abril, el període de preinscripció per al proper curs 2023-2024, que arrencarà la desena promoció de la titulació. Es tracta d’una oferta formativa que, novament, es durà a terme simultàniament des de les universitats de Barcelona, Alacant, Jaume I de Castelló i València. El màster, encara que interuniversitari, es cursa i matricula a la Universitat de Barcelona. S’adreça especialment a un perfil de graduats en Història, Història de l’Art, Antropologia, Arqueologia, Geografia, però també a titulats en d’altres disciplines.
El màster interuniversitari“Història i identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX)” ofereix totes les eines per formar especialistes en l’estudi de l’evolució històrica i la configuració de les identitats de les societats del Mediterrani Occidental durant l’Edat Moderna.
La titulació s’orienta principalment cap a la recerca, ja que el títol suposa la via d’accés al doctorat. Però al mateix temps té una clara utilitat professionalitzadora en altres sectors més amplis com l’ensenyament, l’arxivística, la museografia, el món editorial, la gestió de la cultura i el patrimoni o la gestió de la interculturalitat. Aquests últims sectors resulten molt significatius en el context actual, polític i cultural, de relacions de la Unió Europea amb el món mediterrani i el Magrib.
