Autor: Admin Histmediterrani

     

El Laboratori de recerca: agents de la primera globalització, és un curs-taller adreçat a estudiants de 2n, 3r i 4t curs del Grau d’Història per introduir-los en unes primeres nocions de treball de recerca de l’àrea de coneixement d’Història Moderna. L’activitat està organitzada des del projecte d’investigació de la Universitat de Barcelona REDIF (Xarxes d’informació i fidelitat: els mediadors territorials en la construcció global de la Monarquia d’Espanya, 1500-1700, Ref. PID2019-110858GA-I00, Ministeri de Ciència i Innovació), forma part de la proposta docent que assenyala també els objectius del projecte, i pretén apropar a l’alumnat de grau la feina d’un grup de recerca de la Facultat. Amb aquesta activitat l’alumnat coneixerà la tasca pràctica i metodològica d’uns investigadors especialistes en el seu respectiu àmbit, així com els rudiments i tècniques bàsiques de buidatge d’informació documental i el funcionament d’una base de dades.

Programa:

1. Benvinguts al laboratori! Què són els agents de la primera globalització?
2. Formació en la base de dades del projecte REDIF.
3. Els agents religiosos. Treballar amb epistolaris de religiosos i missioners.
4. Els agents cívics. La producció textual de la representació dels interessos urbans.
5. Visitem l’arxiu! Aproximacions als fons documentals i els seus llocs de custòdia i conservació. Visites temàtiques a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i al Fons Antic de la Universitat de Barcelona.

Inscriu-te enviant el teu nom i cognoms, titulació que estàs estudiant, i curs a pr.redif@ub.edu

PROFESSORAT

• Ida Mauro, docent de l’àrea d’Història Moderna
• Diego Sola, docent de l’àrea d’Història Moderna
• Arrigo Amadori, investigador del CONICET i Universidad Nacional Tres de Febrero (Argentina)

Equip de formadors de la base de dades: Freek Loves, Guillem Martos, Iván Izquierdo, Álvaro García

El curs d’extensió universitària Història espiritual d’Occident, coorganitzat per la Facultat de Geografia i Història de la UB (a través de la seva Àrea d’Història Moderna) i per la Facultat Antoni Gaudí de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, s’adreça a estudiants de grau i públic en general amb l’objectiu d’oferir una formació en història de la cultura religiosa del món occidental des de l’Antiguitat i fins a l’Època Contemporània. El curs es compon de sessions teòriques amb d’altres de casos d’estudi d’aprofundiment que serveixen de formació, en conjunt, per a estudiar l’evolució de la religiositat i les seves formes. Enguany, el tema marc del curs és L’esperit en temps de crisi.

PROGRAMA DE L’ACTIVITAT I CALENDARI: Accés al PDF

Sessions del 6 de febrer al 30 d’abril (dimarts), de 15:30 a 17:30 h

INSCRIPCIONS EN AQUEST ENLLAÇ: Enllaç

Més informacions a: diegosola@ub.edu

Programa:

1. La revolució filosòfica a Jònia, Atenes i Magna Grècia

2. El pensament espiritual dels antics egipcis en temps de canvi

3. La tardoantiguitat: un canvi d’era també espiritual

4. Agustí i Pelagi: la llibertat de l’individu

5. Nou eremitisme a la plena edat mitjana: Bru i els cartoixans

6. La crisi i l’esclat de 1200: franciscanisme i nous moviments religiosos

7. Les arrels de la reforma protestant

8. Juliana Morell i el debat sobre la pobresa en el segle XVII

9. La crisi modernista

10. Seminari d’art: Marc Chagall, pintor de l’esperança

(El programa pot sofrir canvis que, en cas de produir-se, seran comunicats als inscrits al curs)

El proper 21 d’octubre, al Palau de Requesens de Molins de Rei, la Càtedra d’Estudis del Renaixement UB organitza la jornada “Les torres de guaita: cap a la creació d’una metodologia comuna de treball”.

Podeu descarregar-vos el programa aquí.

El 28 de setembre a la tarda tindrà lloc la inauguració oficial del curs 2023-2024 del Màster en Història i identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX). En el transcurs de l’acte acadèmic, el Dr. Enric Garcia Domingo, director del Museu Marítim de Barcelona, pronunciarà la conferència Navegar a la Mediterrània moderna: construir comunitats i articular territoris. Aquí podeu descarregar el targetó de l’acte.

Aquest trimestre de tardor l’Àrea d’Història Moderna proposa un curs del programa Gaudir UB de l’Àrea de Formació Complementària de la UB. Sota el títol “La Mediterrània dels segles XVI al XIX: desastres naturals i protecció divina”, el curs abordarà les desgràcies que van colpejar la població europea d’aquesta època i quina va ser la resposta de la població i les autoritats.

Enllaç del curs: web Gaudir UB

Per a més informació: Dr. Alfredo Chamorro, a.chamorro@ub.edu

El grup de recerca consolidat de l’Àrea d’Història Moderna, el GEHMO, organitza un panel en el 16è congrés internacional de l’Associació Europea d’Història Urbana (EAUH, en les seves sigles en anglès). Fins el 30 de setembre poden fer-se arribar les propostes de comunicació seguint les indicacions del web del congrés:

https://eauh2024ostrava.osu.eu/guidelines-for-participants-and-authors/

Podeu descarregar el ‘call for papers’ en aquest enllaç (PDF).

Per a més informació: Dra. Ida Mauro, idamauro@ub.edu.

La Càtedra UB d’Estudis del Renaixement de Molins de Rei obre convocatòria de beques i premis vinculats amb la recerca del període renaixentista.

Per a l’edició 2023, podeu consultar les bases de cada convocatòria aquí:

• Beca de col·laboració anual de la Càtedra UB d’Estudis del Renaixement | Oberta fins el 5 de setembre
• Premi al millor Treball Final de Màster | Oberta fins el 9 d’octubre de 2023

Per a més informació: casals@ub.edu

Aquest divendres, 2 de juny, l’Àrea d’Història Moderna organitza el seminari Sofonisba Anguissola: una propuesta interpretativa
de su papel en la corte de Felipe II, a càrrec de de la Dra. Cecilia Gamberini. Podeu consultar el programa aquí.