Dr. Manel García Sánchez
Professor Agregat
Dades de contacte
Telèfon 934 037 548
Mail manelgarciasanchez@ub.edu
Despatx 1072
Perfil acadèmic i docent
Llicenciat en Filosofia (1991), en Història (1996), Dr. en Història (2006) i Premi extraordinari de Doctorat.
Professor Agregat del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
Secretari acadèmic del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
Ha estat professor i catedràtic de Filosofia d’Ensenyament secundari entre el 1991 i el 2021.
Ha estat professor associat del Departament d’Història Antiga i de la Cultura Escrita de la Universitat de València (2001-2004), del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona (2009-2021) i Consultor de Filosofia de la UOC (2008-2012).
És crític literari d’El País.
ORCID: 0000-0003-1289-1579
Academia: https://barcelona.academia.edu/ManelGarcia
ResearchGate: https://www.researchgate.net/
És membre del grup de recerca Centre per a l’Estudi de la Interdependència Provincial a l’Antiguitat Clàssica (CEIPAC), adscrit a la Universitat de Barcelona. Ha dissenyat la base de dades científica sobre l’epigrafia amfòrica grega del CEIPAC.
Actualment és coordinador d´un grup d´estudis de gènere en col·laboració amb la Universitat de Curitiba (Brasil). És IP del grup d’Innovació docent CLIOGEN: Grup d’Innovació Docent sobre Gènere i Història (GINDO-UB/187) i també el creador del web Gynaikes, Mulieres: Mujeres, Dones, Emakumeak, Mulleres de Grècia i Roma sobre la dona a Grècia i Roma (https://gynaikesmulieres.ub.edu/).
Ha estat Investigador postdoctoral a l’École Française d’Athènes (2007 i 2025), a l’Institut für Geschichtswissenschaften, Abteilung Alte Geschichte de la Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universität Bonn (2005 i 2008), al Department of Classics de la Univeristy of Texas at Austin (2011), a l’American School of Classical Studies at Athens (2010), a Department of Classics de la Princeton Univeristy (2023 i 2025) i a l’ Institute of Historical Research. National Hellenic Research Foundation (Athens) (2023).
Línies de recerca
Les seves línies de recerca se centren en la Història del gènere a l’Antiguitat, la Història de l’antiga Pèrsia, la Democràcia grega a la tradició occidental i la Representació de l’alteritat oriental al món clàssic i la seva recepció a la cultura occidental i a la Tradició clàssica. Així mateix, ha desenvolupat la seva investigació sobre epigrafia amfòrica grega i la seva relació amb la Història econòmica i social del món clàssic.
Projectes de recerca vigents
1) Ex Hispània in Imperium. Interdependència provincial i dinàmiques socioeconòmiques de la producció i el comerç d’aliments a l’Imperi Romà [PID2021-123951NB-I00, Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats].
2) Futur passat: memòria, història i utopia a la cultura política de la Grècia del s. IV aC [PID2020-112558GB-I00, Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN)]).
3) Món Antic: Conflicte, economies, societats [2021 SGR 00246, Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)].
Les aportacions més rellevants del seu currículum són:
L’impuls d’una base de dades d’epigrafia amfòrica grega que contribueixi a explotar dades epigràfiques per a la història econòmica i social, també de la història del gènere, de la Grècia antiga. Destacar en aquest àmbit els seus treballs sobre les dones, el món del treball femení i la producció d’àmfores ròdies.
L’estudi de les relacions entre grecs i romans amb els anomenats pobles bàrbars i la seva relació amb la representació de l’alteritat a l’imaginari clàssic i a la cultura occidental. Destacar en aquest àmbit els seus treballs sobre la Pèrsia aquemènida (també en la transferència de coneixement a la societat mitjançant conferències: Creadors d’imperis. Darío I i l’Imperi persa aquemènida (https://www.march.es/es/madrid/conferencia/creadores-imperios-dario-i-imperio-persa-aquemenida) 2018)
L’estudi de la història del gènere a Grècia i Roma, així com, entre les responsabilitats cientificotècniques adquirides, la creació d’un grup d’innovació docent sobre Gènere i història (CLIOGEN) i l’impuls d’un grup de treball sobre les dones de Grècia i Roma (Gynaikes, Mulieres: Mujeres, Dones, Emakumeak, Mulleres). Aquest darrer projecte és un projecte de transferència consistent en la virtualització de materials del Museu d’Art Romà de Mèrida sobre la dona a la Hispània romana (https://gynaikesmulieres.ub.edu/).
Publicacions destacades
García Sánchez, M.; Sánchez-Mañas, C. (eds.) (2025), Ctesias de Cnido, Historias de Persia (Persiká), Madrid.
García Sánchez, M. (2024) (coord.), “Monográfico Jenofonte”, en Araucaria. Revista Iberoamericana de Filosofía, Política, Humanidades, Volumen: 26 Número: 57.
García Sánchez, M. (2024), « La Ciropedia y la Anábasis: ¿un príncipe socrático en una παμβασιλεία?”, en Araucaria. Revista Iberoamericana de Filosofía, Política, Humanidades, Volumen: 26 Número: 57, 203-226.
Sancho Rocher, L.; García Sánchez, M. (eds.) (2024), Democracia, ley e instituciones (Antiguas y Modernas), Madrid.
García Sánchez, M. (2024). La lágrima de Jantipa. Los filósofos y las mujeres en la Grecia antigua. Madrid.
García Sánchez, M. (2023), “Cyrus the Gentleman (Καλοκἀγαθός)?: Xenophon’s Cyropaedia and Leo Strauss”, Dialogues d’histoire Ancienne (49/2), 37-58.
Fornis Vaquero, C.; Sancho Rocher, L.; García Sánchez, M. (eds.) (2023), La democracia griega y sus intérpretes en la tradición occidental, Madrid.
García Sánchez, M. (2023), “Griegos y persas después de Mantinea: la visión de un conglomerado heredado”, en Alejandro Díaz Fernández (ed.), Después de Mantinea. El mundo griego y Oriente ante el ascenso de Macedonia. Barcelona, 277-290.
García Sánchez, M. (2022). “La soberbia de Jerjes: un ejército plurinacional y multiétnico”, en F. Echeverría, A.J. Domínguez Monedero, C. Fornis, J. Pascual, L. Sancho Rocher (eds), Jerjes contra Grecia. La Segunda Guerra Médica, 2.500 años después. Barcelona, 185-200.
García Sánchez, M. (2020), Los jardines del Gran Rey de Persia, en Lluís Pons Pujol (ed.), Paradeisos. Horti: los jardines de la Antigüedad, Barcelona, 65-82.
