Participació i Metròpoli. Aprofundint la democràcia metropolitana

2. Resultats obtinguts

Aquest projecte té com a objectiu analitzar la innovació democràtica al món local, concretament a escala metropolitana. En efecte, la majoria de la població mundial viu en àrees metropolitanes però no compta amb eines de participació a aquesta escala. Malgrat que la ciutadania es desplaça quotidianament pels municipis metropolitans, i rep serveis metropolitans, el seu referent en matèria de participació electoral i política, pels serveis i polítiques, es fa estrictament a escala local.

El nostre projecte vol omplir un buit en la literatura, ja que hi ha poques recerques relacionades amb la qualitat de la democràcia que aprofundeixin en la dimensió de la participació a escala metropolitana. Aquesta qüestió és inexplorada en el cas català i és molt recent en l’àmbit internacional. Per aquesta raó, en aquest projecte hem analitzat experiències internacionals (Montreal, Lille i Quito) i ens hem endinsat en la participació realitzada a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En aquest apartat presentem sintèticament els resultats i presentem les recomanacions.

Un dels primers resultats és que el model de governança i el disseny institucional de l’àrea metropolitana i la composició territorial d’aquesta condicionen el tipus de participació a escala metropolitana. A nivell institucional, en primer lloc existeix una tensió entre el subjecte polític de la participació. Si existeix un govern metropolità d’elecció directa, el subjecte polític és la ciutadania (metropolitana) i la legitimitat és d’entrada. Els processos de participació ciutadana complementen doncs els mecanismes tradicionals de participació (eleccions). En canvi, si es tracta d’una autoritat metropolitana d’elecció indirecta (com l’AMB), entesa com una associació de municipis, el subjecte polític és la ciutadania dels municipis membres i preval la legitimitat de sortida. Per tant, en aquest cas, podem parlar3 d’un demos metropolità? Com es pot involucrar la ciutadania en un espai que políticament no existeix com a tal?

En segon lloc, existeix una tensió entre ser considerat ens local i autoritat metropolitana. Si s’és una autoritat metropolitana amb un marc jurídic propi, s’entén que ha de fer participació, com és el cas de les métropoles franceses, que compten amb els seus propis reglaments de participació i òrgans estables. Però si jurídicament l’autoritat metropolitana és considerada com un ens local, llavors la participació metropolitana ha de ser diferent? Qui l’ha de fer, l’autoritat metropolitana o els municipis membres?

En tercer lloc, les característiques territorials de l’àrea metropolitana (distribució de la població, de les activitats econòmiques, de la renda, etc.) condicionen el disseny de la participació. Ha de participar tota la ciutadania independentment del seu municipi de residència pel fet de pertànyer a l’àrea metropolitana? O només poden participar aquells afectats per la problemàtica a debatre?

Poden participar els habitants que no hi viuen però que s’hi desplacen quotidianament? Qui té dret a participar en un territori que no té uns límits institucionals clars com són els dels municipis o Estats?

El cas de l’AMB és paradigmàtic, ja que reflecteix aquestes tensions. Tot i que la participació política de la ciutadania en els afers públics és un dret fonamental de primera importància, no ha estat desenvolupat de manera sistemàtica des de l’AMB. Han existit i existeixen elements participatius en alguns sectors i àmbits metropolitans, però es constata que no es disposa d’un marc normatiu específic per al desenvolupament de polítiques de participació, ni de participació en polítiques, propi de l’AMB. L’Àrea no disposa d’un instrument normatiu que estableixi i ordeni les prioritats en relació amb la participació ciutadana, dins dels seus límits territorials, i per a les seves competències, malgrat que la redacció de la pròpia llei metropolitana semblaria donar-ho per descomptat. Per aquesta raó, des d’aquest projecte fem una sèrie de propostes i recomanacions per potenciar la participació metropolitana, tant des del punt de vista del marc jurídic com des dels instruments concrets de participació.

Pel que fa a la part normativa, el marc jurídic de l’AMB habilita – i en cap cas constreny-, les capacitats de regular de forma autònoma la política de participació. Un aspecte fonamental a tenir en compte seria la forma concreta del desplegament participatiu. Bàsicament ens trobaríem amb dues possibilitats: una hard i una soft. Aquesta segona possibilitat es podria establir com l’aprovació d’una moció o acord del Consell Metropolità, o fins i tot de la inclusió d’un apartat específic i detallat al Pla d’Actuació Metropolità (PAM) de mandat (al PAM del mandat anterior la participació sistemàtica de la ciutadania no hi era reflectida de forma clara) que permetessin establir uns principis ordenadors i sistematitzades de la participació metropolitana. A partir d’aquesta possibilitat soft s’habilitaria el govern de l’AMB per treballar en el disseny d’una veritable estratègia participativa per als seus ciutadans i s’adquiriria el compromís polític necessari per aprovar una normativa més de tipus hard. Efectivament, altres opcions més “dures” passarien per l’aprovació d’una ordenança o reglament, que es podria fer amb o sense aparició al PAM.

En conclusió, la mateixa Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’habilitaria directament per crear un reglament propi i exclusiu que regulés de forma omnicomprensiva òrgans de participació sectorial estables amb un funcionament i capacitats ben definides a partir de les previsions de l’article 39. És a dir, seria possible regular mitjançant un reglament o una ordenança directament les previsions que s’estableixen de forma expressa a la llei sense necessitar cap altra habilitació legal. De la mateixa manera, també seria possible aprovar un reglament de participació més general que permetés ordenar i prioritzar temàtiques,