Joan Miró
Escola Acollidora
Aquesta etnografia forma part del projecte Escola Diversa, finançada pel Programa Recercaixa 2015 (de l’Obra Social La Caixa i l’ACUP) que de 2016-2018 ha analitzat les polítiques i les actuacions realitzades a Catalunya per atendre i incorporar la diversitat cultural en els centres escolars d’educació primària.
L’etnografia conforma una síntesi del retorn que es va donar a la comunitat educativa de l’Escola Joan Miró. Un retorn que pretén ser formatiu i informatiu sobre el que una persona externa al centre ha percebut i interpretat al llarg de les observacions, entrevistes i anàlisi de la informació.
Escola d’Educació Infantil i Primària Joan Miró
Situada a Badalona
Escola de titularitat pública, d’una línia
Escola d’Alta complexitat
Els objectius de l’Etnografia a la recerca Escola Diversa pretenien:
1. Conèixer la dinàmica del centre, els processos d’acolliment de l’alumnat i de les famílies.
2. Analitzar el seguiment i el suport a la diversitat cultural que es fa al centre.
3. Participar en les dinàmiques que es realitzin al centre i aportar propostes de millora que puguin ser significatives per la comunitat educativa.
Metodologia
Entrevistes a la comunitat educativa.
Observacions no participants de diverses activitats educatives formals i no formals a EI i EP.
Anàlisi documental de diversa documentació:
Projecte de direcció de Santi Barbarà.
Memòria Anual de Centre 2016-2017.
Programació General Anual de Centre 2017-2018
11
Integrants de la comunitat educativa de l’Escola Joan Miró
Estratègies afectives. El centre es defineix com una escola acollidora. Així, creant un clima acollidor on els nens i nenes se senten segurs, reconeguts i estimats es podran crear les bases per treballar altres continguts.
Escola arrelada a les famílies i les seves comunitats culturals, al barri, a la ciutat de Badalona i a Catalunya.
Curricularment, les estratègies més comunes han estat treball per projectes, racons i ambients, els padrins de lectura i els “taxis” de suport al treball dels companys.
Expectativa del rol socialitzador i individualitzat de l’escola.
No existeix dicotomia sobre els valors d’ells i de nosaltres. S’han de plantejar objectius i estratègies realistes.
Enfocament de gènere amb les mares.
Criteris de matriculació de les famílies: gregarització, economia, imatge, proximitat, ambient familiar – cal reforçar altres elements i seguir canviant l’estètica.
Expectatives de rol i de l’escola en funció dels antecedents i del propi nivell educatiu.
L’equip són totes les persones i professionals, docents i no docents.
Actitud positiva i càlida.
Rol vital de l’equip directiu. Autoritat i legitimitat.
Equip docent dinàmic amb una visió professional de la professió.
Compartir neguits i idees.
Treballar ajudant-se.
Innovació i professionalitat.
Consciència de la prioritat del benestar afectiu dels nens i nenes.
Treballar col·laborativament amb objectius extensius més enllà del curs.
Les famílies estan a favor que els seus fills aprenguin català.
És necessària una base oral amb les seves famílies.
Les motivacions són diferents i les actituds també en relació als orígens de les famílies.
Conclusions
Més que un handicap cultural el que hi ha és un handicap econòmic, dels recursos i oportunitats de famílies, una desigualtat que sorgeix del punt de partida.
Les competències socials ja integren la dimensió intercultural i inclusiva.
Cal treballar la maduresa moral, a més de la capacitat de raonament, les habilitats socials i la gestió de les emocions.
Una escola inclusiva al s.XXI ha de promoure:
La diversitat és un concepte percebut segons la densitat i construït socialment. Els infants s’adapten i no aprecien diferencies de la manera que es fa al socialitzar-se, culturitzar-se i instruir-se.
Investigadors principals
@GREDI_UB