Diversitat cultural i igualtat d’oportunitats en l’escola
Projecte d’investigació que de 2016-2018 ha analitzat les polítiques i les actuacions realitzades a Catalunya per atendre i incorporar la diversitat cultural en els centres escolars d’educació primària.
L’equip de recerca, format per 15 investigadors, 13 del GRASE, un del GECIEC i una investigadora del GREDI, ha realitzat un anàlisi econòmic i sociològic, un estudi documental que tenia com a objectius generals:
Metodologia
Primera fase
Disposar del marc curricular i legislatiu que regula l’atenció a la diversitat cultural i la inclusió en les escoles catalanes.
Segona fase
Identificar les actuacions que es realitzen als centres d’educació infantil i primària. Descriure experiències rellevants per a millorar les oportunitats educatives contribuint al seu èxit educatiu.
Tercera fase
Analitzar en profunditat les relacions existents en una mostra de centres d’educació infantil i primària distribuïts per tota la geografia catalana.
Estudi documental i anàlisi econòmic i sociològic mitjançant enquestes als equips directius dels centre educatius amb les quals s’han pogut conèixer les actuacions dutes a terme i la percepció respecte a les mateixes.
545
realitzades a directors i caps d’estudi
11
Centres educatius públics i privats de les quatre representatives de tot el territori:
Escola Pia Sant Antoni, Escoles Griselda, Col·legi Urgell, Escola Màrius Torres, Escola Misericòrdia, Escola Joan XXIII, Escola Pinyana, Escola Jaume Vicens Vives
Conclusions
Connexió a múltiples nivells amb els agents i recursos de l’entorn. Poden ser públics o privats.
Poden ser espais, formació, recursos.
Son relacions que poden entrar a l’escola o ser l’espai on va l’escola.
Es desenvolupen processos d’aprenentatge.
Col·laboració i coordinació entre serveis públics (socials, educatius, sanitaris). Coordinació entre programes i recursos per intentar satisfer de manera integrada no només les necessitats educatives sinó també les necessitats bàsiques.
Es desenvolupen una varietat d’estratègies didàctiques i adaptacions curriculars no significatives: treball per projectes, aprenentatge cooperatiu, projectes en xarxa, racons i ambients, avaluació participativa, translingüisme, enfocament d’intel·ligències múltiples, competències emocionals, padrins de lectura, espais ecològics, activitats artístiques, “taxis” de reforç escolars, etc.
Implicació de les famílies no només a les activitats educatives curriculars.
A l’escola s’identifiquen i detecten necessitats familiars.
Són el primer escenari de satisfacció d’aquestes necessitats mitjançant informació, orientació o formació (formal i no formal).
La família és en moltes ocasions el nexe d’unió entre la comunitat cultural / ètnica / religiosa minoritària i la primera entitat socialitzadora de la Societat d’acollida.
Agent de socialització cívica a les famílies foranes.
A Catalunya, tot i que és un fenomen urbà, hi ha un procés de distribució en zones rurals activa, com el cas de la província de Lleida.
Es proposa perquè hi hagi plans d’acollida per a totes les famílies, no només les migrades o procedents de minories.
Hi ha diverses accions que mantenen patrons equiparables ja sigui la tipologia del centre o el percentatge de població d’origen estranger.
Hi una oferta formativa dels professionals que es centren en l’aspecte cultural.
Investigadora principal
https://www.ub.edu/gredi/wp-content/uploads/2020/11/assumpta-foto.jpg
344
313
cdmon
https://www.ub.edu/gredi/wp-content/uploads/2019/07/logo-gredi-300x95.png
cdmon2020-01-16 12:09:492022-06-20 08:52:14Assumpta Aneas Álvarez
@GREDI_UB