Investigadors principals: Josep Maria Esquirol, Pablo Ramos

Període d’execució: 01/01/2019-31/12/2022

Entitat de realització: Universitat de Barcelona
Entitat de finançament: Ministerio de Economía y Competitividad
Referència: PGC2018-094253-B-I00

Descripció

Compartim la convicció que la filosofia és fonamentalment orientació de la vida, és a dir, allò que els antics van anomenar «cura de l’ànima» o «cura de sí». Convicció que, contemporàniament, ha estat expressada per autors tan diferents com Ludwig Wittgenstein, Jan Patočka, Michel Foucault o Pierre Hadot. Ara bé, si això és cert, aleshores, conseqüentment, cal explorar de quina manera des de la filosofia es pot aportar quelcom significatiu a allò que en la societat actual s’anomena «salut mental» (amb problemes com els relatius a la imminent pandèmia depressiva). Aquest projecte de recerca assumeix modestament aquest repte. Intentarà articular una comprensió de la condició humana (que anomenem «filosofia de la proximitat») a partir dels conceptes d’intempèrie, afectació, empara i resistència, amb la intenció que aquesta proposta teòrica pugui interessar i ser útil als professionals que porten a terme l’assistència en temes de salut mental (psiquiatres, psicòlegs i treballadors socials). El projecte, malgrat ser filosòfic, s’acosta a la tradició de la psiquiatria fenomenològica que —en sentit ampli— va de Jaspers a Blankenburg, i té la sort d’haver-se gestat ja en treball interdisciplinari entre filòsofs i psiquiatres. S’argumentarà que la veritable mirada mèdica, pel fet que no opera amb la idea de plenitud ni amb la de perfecció, no multiplica les etiquetes innecessàriament (en comprendre que certa carència és constitutiva i que hi ha pathos sense malaltia), mentre que, en canvi, hi ha una mirada patologitzadora que incorre en aquesta deriva i només entén el patiment des de la seva adscripció a allò mòrbid, que acaba sent tot si la norma és la perfecció. Comprendre que la dificultat de l’existència no és una malaltia i que la vida humana és essencialment afectació pot facilitar el desenvolupament d’un llenguatge i d’una narrativa susceptibles de convertir-se, mediatament, en ajuda per a la vida de les persones i per a determinades estratègies de reenfortiment i de resistència davant de les dificultats, els processos disgregadors i els abismes del sense-sentit.

Paraules clau: mirada filosòfica, mirada mèdica, psiquiatria, salut, proximitat, resistència, depressió, vida, afectació