Foto Salvi Turró

Salvi Turró

salvi.turro@ub.edu
Professor agregat

Nascut a Barcelona el 1956, és doctor en filosofia i professor titular a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.

Àrees d’estudi:

El seu camp d’especialització és la filosofia moderna, amb particular atenció a la filosofia del dret i de la història en Kant, Fichte i Hegel; les doctrines de l’absolut de l’idealisme alemany; la comprensió epocal de la modernitat i el tema de l’ordre del món; i els conceptes consciència i vida en l’idealisme i la fenomenologia husserliana. Ha compartit els resultats de les seves investigacions en jornades i sessions de diverses societats de filosofia, entre les quals hi ha la Internationale Fichte-Gesellschaft, la Red Ibérica de Estudios Fichteanos, la Sociedad Española de Estudios Hegelianos i la Societat Catalana de Filosofia, on coordina el Grup d’estudis de filosofia clàssica alemanya. En relació a la seva labor de publicació i difusió filosòfica, cal destacar la seva participació en comitès científics de les revistes Pensamiento, Internationales Jahrbuch des Deutschen IdealismusAnales del Seminario de Historia de la Filosofía de la Universidad ComplutenseStudia Hegeliana. Revista de la Sociedad Española de Estudios hegelianos, Sociedad de Estudios en español sobre Schopenhauer i l’Anuari de la Societat Catalana de Filosofia.

Publicacions destacades:

Llibres:

  • (2016) Filosofia i Modernitat. La reconstrucció de l’ordre del món, Edicions UB.
  • (2011) Fichte: de la consciència a l’absolut, Edicions Omicron.
  • (2006) AA.VV., Fonamentació i facticitat en l’idealisme alemany i la fenomenologia, Institut Estudis Catalans, Barcelona.
  • (1997) Lliçons sobre història i dret a Kant, Edicions Universitat de Barcelona.
  • (1997) Descartes i l’esperit del Barroc, Institut Estudis Ilerdencs.
  • (1996) Tránsito de la naturaleza a la historia en la filosofía de Kant, Anthropos Editorial, Barcelona.
  • (1985) Descartes. Del hermetismo a la nueva ciencia, Barcelona, Anthropos.

Articles:

  • (2021) “Ciudadanía, humanidad y Estado [Fichte versus Hegel en 1820]”, en: Garrido, A; Villacañas, J.L (eds), Republicanismo, nacionalismo y populismo como formas de la política contemporánea. Madrid, Dado.
  • (2020) “Hegel y Fichte en 1829: estado y monarquía”, Studia hegeliana, 4-1,
  • (2020) “El cristianismo como educación del género humano”, Cadernos de Filosofia Alema. Crítica e Modernidade. 25 – 2
  • (2019) “Sentido y límites de la filosofía transcendental en el proyecto kantiano”, Revista de Estudios Kantianos. 2 – 4,
  • (2019) “El establecimiento del reino de la razón”. Argumenta philosophica. Revista de la Encyclopedia Herder. 1.
  • (2019) “Estado, cristianismo e historia”, en: D.Ferrer (coord). A filosofia da história e da cultura em Fichte. Coimbra: Universidade da Coimbra.
  • (2018) “Vida i consciència en M. Henry i Fichte”. Caleidoscopi. Revista de pensament i valors personalistes.
  • (2015) “¿Qué tipo de entidades son necesarias para hacer del mundo un mundo? A propósito de ‘Enciclopedia’ § 50”. Studia Hegeliana. Sociedad española de estudios hegelianos. 1.
  • (2015) “Hegel: Modernidad y formas de existencia desventurada”. Fenopatología. Notas de psiquiatría hermenéutica.
  • (2013) “La idea de Europa en Fichte”. Anales del Seminario de Historia de la Filosofía. Revista de Filosofía. Universidad Complutense de Madrid. I-30.
  • (2012) “¿Como ha de iniciarse la Doctrina de la Ciencia?”. Revista Éndoxa: Series Filosóficas. UNED. 30.
  • (2009) “Vida i filosofia en Fichte”. Convivium. Revista de Filosofía. Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia. Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica. 22.
  • (2007) “Els límits del progrés segons Kant”. Qüestions de vida cristiana. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 228.
  • (2007) “L’altre origen de la Modernitat: el llibre de l’Escriptura”. Convivium. Revista de Filosofía. Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia. Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica. 20.

Traduccions:

  • (2017) Edició, traducció i notes de: Fichte, Lecciones de filosofía aplicada. Doctrina del Estado, Ediciones Sígueme.
  • (2010) Edició, traducció i notes de: Descartes, Libertad y generosidad. Textos morales, Editorial Proteus.
  • (2009) Traducció i edició de: Fichte, ‘Advertencias, Respuestas, Cuestiones’. La polémica sobre el Ateísmo. Fichte y su época (J. Rivera de Rosales ed.). Dykinson S.L.
  • (2004) Edició, traducció i notes de: Fichte, Introduccions a la Doctrina de la Ciència, Barcelona, Edicions 62.
  • (2002) Edició, traducció i notes de: Kant, Textos d’Història i Política, Barcelona, Edicions 62.
  • (1998) Edició, traducció i notes de: Descartes, Regles per a la direcció de l’enginy, Barcelona, Edicions 62.
  • (1994) Edició, traducció i notes de: Leibniz, Monadología, Sta. Coloma, Casal del Mestre.
  • (1989) Edició, traducció i notes de: Descartes, El Mundo. Tratado de la luz, Barcelona, Anthropos.

Tesis dirigides:

  • (2017) Francesc Forn Argimon, Teoria transcendental de la consciència i filosofia de la ment.
  • (2017) Michele Cardini, Forma y contenido. Una interpretación del idealismo británico.
  • (2017) Lluís Salvador, L’Ur System. Gènesi i desplegament (Schelling com a historiador de l’Absolut).
  • (2016) Ramon Coletas Caubet, La polémica de l’ateisme en Fichte.
  • (2016) Josep Maria Martí Vallverdú, Gènesi i desenvolupament de la intersubjectivitat en la filosofia de Fichte.
  • (2016) Fernando Martínez Herrera, La recepción y la crítica de la filosofía postkantiana en Schopenhauer.
  • (2016) Abel Cutillas, L’estètica entre Kant i Nietzsche i la seva projecció en l’art del segle XX.
  • (2011) Àlex Mumbrú Mora, El problema de la sensibilización del ámbito de la moralidad en Kant.
  • (2010) Jordi Inglada Burgos, Veritat, matematisme i espiritualitat en Spinoza.