Josep Maria Esquirol

Josep Maria Esquirol (Mediona, 1963) és catedràtic de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Dirigeix el grup de recerca Aporia i és coordinador del programa de doctorat “Filosofia Contemporània i Estudis Clàssics”.

Àrees d’estudi:

Els seus camps principals d’estudi són la filosofia política i la filosofia contemporània. Alguns dels autors al voltant dels quals ha centrat la seva tasca són: Hannah Arendt, Martin Heidegger, Edmund Husserl, Alexandre Kojève, Emmanuel Levinas, Emmanuel Mounier, Jan Patočka, Leo Strauss, Gaston Bachelard i Paul Ricoeur. Ha participat en projectes de recerca estatals i europeus. En l’edició del 2003 va rebre la distinció a la recerca de la Generalitat de Catalunya.

Ha publicat una dotzena de llibres i un centenar de treballs (entre capítols en llibres col·lectius i articles en revistes especialitzades). Ha estat invitat a impartir cursos i conferències a diferents universitats europees i llatinoamericanes. Ha elaborat una proposta filosòfica pròpia amb el nom de “filosofia de la proximitat”, amb un llenguatge molt proper a l’experiència. Es tracta d’una antropologia filosòfica amb ressonàncies socràtiques i franciscanes. Les obres que contenen aquesta proposta han rebut diferents premis, i algunes d’elles estan essent traduïdes i publicades en italià, portuguès, anglès i alemany.

Publicacions destacades:

• (2021) Humà, més humà. Una antropologia de la ferida infinita (Quaderns Crema) / Humano, más humano. Una antropología de la herida infinita (Acantilado). 
• (2018) La penúltima bondat. Assaig sobre la vida humana (Quaderns Crema) /  La penúltima bondad. Ensayo sobre la vida humana (Acantilado).
• (2015) La resistencia íntima. Ensayo de una filosofía de la proximidad (Acantilado) / La resistència íntima (Quaderns Crema). Premi Ciutat de Barcelona, 2015. Premio Nacional de Ensayo, 2016.
• (2011) Los filósofos contemporáneos y la técnica (Gedisa).
• (2009) El respirar dels dies (Paidós) / El respirar de los días (Paidós) / O respirar dos dias (Autêntica).
• (2006) El respeto o la mirada atenta (Gedisa) / O Respeto ou o olhar atento (Autêntica).
• (2005) Uno mismo y los otros (Herder).
• (2001) Què és el personalisme? Introducció a la lectura d’Emmanuel Mounier (Pòrtic).
• (1998) La frivolidad política del final de la historia (Caparrós).
• (1996) Tres ensayos de filosofía política (EUB).
• (1994) D’Europa als homes (Cruïlla). Premi d’assaig de la Fundació Joan Maragall.
• (1988) Raó i fonament (PPU).

Tesis dirigides:

• (2020) Aïda Palacios, Labor y producción en el pensamiento de Hannah Arendt.
• (2020) Marco Maureira, Principia Oecologica. Sobre la resonancia del vivir en la actividad de pensar y en la operación tecnológica.
• (2017) Silvina Vázquez, Identidad y reconocimiento. Un estudio sobre los espacios públicos internos de la política.
• (2016) Giuseppina Catone, Vattimo e Severino. Sulle tracce del nichilismo nietzscheano.
• (2016) Manuel Prada Londoño, Entre disimetría y reciprocidad. El reconocimiento mutuo según Paul Ricoeur.
• (2015) Begoña Rúa, Ricoeur. L’historicité de la liberté.
• (2014) Érika Soto Moreno, Vocación de herencia. El concepto de hospitalidad en Jacques Derrida y Emmanuel Levinas.
• (2013) Irving Samadhi Aguilar, La casa, el sí mismo y el mundo. Estudio a partir de Gaston Bachelard.