1. Martiris i mort de Sant Cristòfol, retaule de sant Cristòfol de Toses, inicis del segle xiv, MNAC, Barcelona. Fotos: R. Alcoy

El culte a sant Cristòfol esdevindrà notable al llarg de l’època gòtica, quan el valor apotropaic de la seva imatge n’afavorirà la representació, sota la forma d’un gegant que carrega Crist a coll, als murs de les esglésies, prop de les portes, per tal d’estendre la seva protecció contra la mort sobtada –la mala mort– sobre tots aquells que hi passin a prop i la visualitzin (Manzarbeitia 2009). En aquest cas, el personatge protagonitza una taula de dimensions modestes que probablement va constituir el frontal d’altar de l’església parroquial de Toses (Bautista, Nualart 2017), tot i que el paper protagonista de l’hagiografia i el seu desplegament narratiu anticipa el desenvolupament dels retaules com a suport privilegiat de la pintura al llarg dels segles del gòtic.

En aquesta producció del taller del Mestre de Soriguerola (Ainaud 1954; Alcoy 2005e), el moment cabdal de la història de sant Cristòfol se sintetitza al compartiment central, on es fa explícit que el Nen que el sant porta sobre les seves espatlles, de petita talla però barbat, no és un altre que Crist. Les quatre escenes laterals, per la seva banda, narren l’empresonament i martiri del sant: convertit al cristianisme després d’experimentar el pes i el poder de Jesús, el gegant, que havia viatjat incansable a la recerca de l’ésser més poderós del món, continua el seu camí, però en aquesta ocasió amb voluntat evangelitzadora, fins a la regió de Samos, al regne de Lícia. El seu monarca intentarà frenar l’allau de conversions al cristianisme provocats per la prèdica del sant amb estratègies diverses, però finalment manarà apressar-lo i el condemnarà al martiri. Cristòfol haurà…

Guadaira Macías Prieto

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 366