1. Jaume Forner, Flagel·lació́ de Crist, retaule major de l’església de Santa Agnès de Malanyanes. 1535-1536. Museu Diocesà de Barcelona.

L’autoria de cadascuna de les tres taules està perfectament documentada. La de Jaume Forner († 1555) sobre el retaule major de Santa Agnès de Malanyanes que va ser contractat l’any 1536 (que el 1681 va ser substituït per un de barroc i que es conserva en part del Museu Diocesà de Barcelona) i la relativa a l’activitat de Pere Serafí (notícies entre 1534 i 1567 †) a Sant Martí d’Arenys de Munt, es coneixen gràcies a J.M. Madurell (1943: 31-32 i 1944: 21-32). I la referida a Joan Sanxes Galindo (notícies entre 1589 – 1621 †) la van insinuar Lluís Esteva i Jordi Bautista (1993) en relacionar aquesta i la resta de pintures procedents de Santa Maria d’Amer amb l’obra que ells li documentaven a Santa Cristina d’Aro, una hipòtesi que acabaria confirmant Xavier Solà que, a més, dataria l’obra amb precisió entre 1602 i 1608 (solà 2010: I, 176-177).

Entre totes tres hi ha importants diferències, sobretot cronològiques i de llenguatge. Així, les dues primeres s’han de considerar expressions de l’anomenat «romanisme català», la versió perifèrica i sovint mediatitzada per l’ús de l’estampa de traducció de l’art de l’alt renaixement a Florència i Roma, bàsicament, que va tenir com a autors més destacats i originals Pere Nunyes, Henrique Fernandes i, justament, Pere Serafí. D’aquests darrer, no se’n pot descartar un contacte directe amb l’art italià contemporani, atesa la seva possible procedència xipriota i, sobretot, la seva categoria intel·lectual acreditada per la doble activitat…

Joan Bosch i Ballbona

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 310