1. Joan Mates, Flagel·lació de Crist, primer quart del segle xv, Florència.

Els tres casos de flagel·lació que presentem segueixen l’esquema més reiterat en la pintura catalana medieval: Crist és abraçat a la columna de manera que el veurem darrere del suport amb les mans lligades pel davant. Ramon de Mur, a la predel·la del retaule de Guimerà (MEV), aporta una excepció interessant en pintar la víctima al primer terme. És una escena malmesa que cal valorar amb molta atenció ja que sembla remetre als preparatius del martiri més que no pas a l’acte de flagel·lació, tenint en compte que el cos de Jesús no mostra cap ferida evident. És freqüent que la imatge del penat se situï tal i com la veiem en les obres catalanes del segle xv que reproduïm [1-3] fins arribar pràcticament al final de l’Edat Mitjana quan el reu passa a ocupar la part davantera fent possible la visió neta del cos, sigui amarrat a la columna per un o diversos punts. Recordem que el canvi s’instaura ja al retaule de sants Justs i Pastor de Son i en les més espectaculars solucions que es generen al llarg del segle xvi (cat.108), però ja havia estat adoptat en obres gòtiques de forma contundent, com demostren les Molt Riques Hores del Duc de Berry. En les versions medievals la columna pren entitat pròpia i obliga a plantejar el seu protagonisme i el vincle realista o especulatiu amb l’arquitectura que l’emmarca. El disseny i material del suport són també factors apreciables. En les pintures de Joan Mates o Francesc Borrassà (?) [1-2] destaca la coloració rosada que fa pensar en un material preuat, granític o marmori, que remet a eleccions ja visibles almenys des del segle…

Rosa Alcoy i Guadaira Macías

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 308