1. Mestre d’Alforja (atr.), Santa Quitèria amb donant, retaule de sant Roc, santa Quitèria i sant Esteve, primera meitat del segle xvi. Museu Diocesà de Tarragona.

Els sants, en tant que membres de l’Església triomfant, actuen com a advocats dels vius de la Terra i dels morts del Purgatori davant Déu Pare, Jutge Suprem. La veneració cap a aquestes figures ha conegut formes de representació diversa en la tradició artística cristiana. Tant en la plàstica medieval com moderna, fou habitual que els mecenes i comitents es fessin representar als seus peus d’un sant, així com de la Mare de Déu o d’una Crucifixió (alcoy 2017), en actitud d’oració i donant lloc a la figura del donant. En sí mateixa, la incorporació d’aquestes figures denotava unes renovades aspiracions de legitimació personal per part de les elits civils i eclesiàstiques a través de la imatge, les quals avançaven en paral·lel a una concepció cada vegada més individualitzada del retrat, que en l’art català troba un dels exemples més primerencs i representatius en la Mare de Déu dels consellers de Lluís Dalmau (1445).

Per la seva banda, les obres presentades permeten traçar alguns dels canvis de paradigma de la pintura catalana esdevinguts en el transcurs dels segles xvi i xvii. Per una banda, l’obra atribuïda al tarragoní Mestre d’Alforja (Francesc Ribes?) preserva trets arcaïtzants, tals com el fons daurat o la diferenciació jeràrquica dels personatges representats, alhora que presenta novetats pertanyents a un italianisme tosc però profund i directe, percebut en els volums i, especialment, en la construcció espacial (garriga 1986: 78). D’altra banda, el retrat del conseller, separat per més d’un segle de distància, es troba proper al naturalisme imperant…

Laura Farías Muñoz

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 264